SITUACIÓ EXCEPCIONAL, ENTRADA EXCEPCIONAL


En tot moment i en els vora 4 anys del bloc la finalitat, la motivació i el sentit ha estat l'esport, l'activitat física i  l'EF en les seves múltiples cares. I res desitjo més en els propers anys que seguir-ho fent.
Però avui s'ha viscut ( he viscut ) una situació excepcional i sento que cal alguna acció excepcional. Per això des d'aquest modest espai intentaré relacionar la jornada de l'1-O amb el que ha estat i serà el blog.
Amb diverses imatges:

El contacte amb els meus companys de promoció ha estat en aquests anys una eina personal però també professional de primer ordre.
I ha estat remarcable el paper que ha jugat a la jornada d'avui, no professionalment, clar, però si personalment. Animant-nos, compartint informació i defensant-nos. Més enllà de l'opció de cadascú.
PRIMERA RELACIÓ AMB LA PROFESSIÓ.




 

Amb aquesta imatge matinera començava tot algú ( Oriol ) l'ha subtitulat "L'EF AMB EL PAIS", era l'optimisme inicial i amb això està tot dit.
SEGONA RELACIÓ.


Mig en broma, semblava que podria ser un transport, mitjà o eina de treball de la QF força ( molt utilitzada a l'EF i amb molts valors positius ). Gran error la cosa no era broma començaven les complicacions. TERCERA ( ja trista ) RELACIÓ.


Confirmació de la impressió anterior, no és una melé ni un joc de contacte, per cert eines educatives les dues. Seria la QUARTA RELACIÓ. Lamentablement és una agressió sense més.


   
















La lamentable CINQUENA RELACIÓ no és altra que la conseqüència de l'anterior. Lesions, contusions, fractures ... Que l'EF tracta d'evitar i que avui desgraciadament per la seva gravetat han atès els sanitaris.

La darrera, SISENA RELACIÓ. Pren en consideració el paper de l'EF i l'esport com a eina important d'educació emocional.
El procés viscut i la imatge ho mostra ben a les clares, ha tocat i molt les emocions dels participants.

SE QUE SON UNES RELACIONS FORÇADES, RECONEC QUE ESTAN FETES EN CALENT.
SI TANT SOLS SON UN MODEST TESTIMONI DE LA JORNADA JA EM DONO PER SATISFET.
SI SERVEIXEN A MÉS DE RECONEIXEMENT A TOTS ELS COMPANYS MILLOR.
SI NO ES DONA CAP DE LES DUES SITUACIONS ANTERIORS HAURÀ SERVIT PER REFLEXIONAR INTERIORMENT SOBRE LA JORNADA I...

PODER AFIRMAR FINALMENT COM FEM SEMPRE ELS EDUCADORS QUE LA VIOLÈNCIA NO DUU A ENLLOC, MAI.


Ja han passat unes hores, i no es parla d'altra cosa. Pensant-ho més fredament he trobat dues relacions més:
Com a barcelonista que el meu equip no faci el que cal esportivament entra dins del possible i em dol, sempre.
Ara be amb un slogan com el nostre la decisió d'ahir és una vergonya difícil d'explicar.
Pot causar molèsties, pot ser negatiu esportivament, pot ser precipitat. Però els valors dels que tant s'omplin la boca a vegades i ahir n'era la més important no només es defensen al camp. 
 Menys declaracions, menys xiular a la UEFA i si estar al costat de la gent agredida. 
Potser al club no li cal ser independentista però si li cal ser persona.



L'UE Santboiana venint d'Alacant de jugar el seu partit va fer una aturada a Alcanar ( primer punt de votació possible del seu camí ). El motiu: poder votar, ho van fer i van ser acollits i aclamats com a els campions que son. Potser no va ser la millor jornada esportiva per a ells ( van perdre el partit ) però van guanyar en acolliment i admiració. Una lliçó molt esportiva.


UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA PER TANCAR AQUESTA PECULIAR ENTRADA.

Etiquetes de comentaris: