El punt de partida: ponència de Jesús Gil ( del grup
INNOVA+3 ) al curs d’estiu de l’UJI, l’EF com a recurs pedagògic.
Més concretament aquesta diapositiva en la que ens incitava /
proposava algunes accions atrevides i innovadores en educació i a l’EF en
particular.
Una de les propostes que més em va impressionar va ser en
paraules de Jesús:
molts de nosaltres,
educadors ens queixem de la implicació de les famílies en els processos
educatius. I segurament no ens falta raó, però quants serien capaços o s’han
plantejat cedir, delegar o compartir una part de l’avaluació dels seus alumnes
amb les famílies ?
Acompanyant a la pregunta el ponent va apel·lar a la
coherència, en el sentit que si hi ha una mancança sembla lògic articular una
solució no sols constatar-la o queixar-se’n.
Entre la pregunta i la reflexió vaig saltar com un ressort.
Ho faré ! en aquell moment no sabia com, ni a quin nivell, ni en quin grau.
Però vaig adquirir el compromís de reflexionar en relació a la participació de
les famílies a l’avaluació.
Com que ja hi ha proposta concreta em disposo a compartir-la
i al mateix temps adquireixo ara el compromís de valorar-ne l’aplicació en un
futur proper ( quan hi hagi dades i resultats ).
Segons el que acabo d’explicar és comprensible que a una
resposta a cop calent li calia una reflexió i una anàlisi per donar com a
resultat una proposta aplicable ( un parell de mesos han servit per plantejar
com, amb qui i a quin nivell ).
Aspectes a considerar:
- En primer lloc compartir l’avaluació amb les
famílies és una forma transcendent d’implicar-les en el procés. Molt millor que
moltes altres voluntarioses i sense efectes pràctics ( sobretot des del punt de
vista de les famílies ).
- Justament per la citada transcendència es fa
necessari definir els termes de la participació a l’avaluació. Per no
convertir-la amb una pura delegació arbitraria.
- Per tal de fer operativa l’acció d’avaluació de
les famílies no poden ser delegades avaluacions d’accions a desenvolupar a
l’aula ( per seu caràcter tècnic i per la manca de presència ) aquestes
seguiran essent avaluades pel professor. En canvi si poden ser objecte de
valoració aspectes actitudinals que tenen implicació a l’aula però també més
enllà.
- Finalment i una vegada definits a grosso modo (
és detallaran més tard ) els aspectes a avaluar cal establir un procediment
clar i objectiu de valoració, en aquest cas en forma de rúbrica.
La concreció del que s’ha exposat a hores d’ara s’adjunta
tot seguit amb el document que es posarà a disposició de les famílies dels
alumnes de 2n d’ESO.
El fet de posar a prova l’experiència a 2n d’ESO respon a
tres consideracions:
- En primer lloc la necessària implicació de les
famílies per la menor maduresa dels alumnes ( comprant-los als de 4rt o post
obligatòria ). Que amb altres mecanismes també es reclama: agenda, entrevistes,
reunions, etc.
- En segon lloc el fet circumstancial de que
aquest curs hi ha canvi de professorat a aquest nivell i és més senzill
començar una dinàmica nova que introduir-la a un nivell / grup ja conegut.
- Per últim i relacionat amb els dos anteriors: el fet que a nivells més
alts ( 4rt i post obligatòria ) ja existeixen mecanisme de participació dels
alumnes a l’avaluació ( autoavaluació o treball sobre les rúbriques d’avaluació
) que podrien resultar contradictoris a aquesta coavaluació familiar.
NO HI HA DUBTE QUE HI HAURÀ COAVALUACIÓ 2 EN FORMA DE NOVA
ENTRADA ( és un compromís ) PER VALORAR L’APLICACIÓ D’AQUESTA IDEA O EXPOSAR
ELS CANVIS, EVOLUCIONS I RESULTATS
.
MENTRESTANT SEGUIRÉ/M
OBERT/S A NOVES IDEES I PROPOSTES COM LA DE JESÚS.
Etiquetes de comentaris: avaluació, educació física