L’objectiu d’un examen és clara per al professor: comprovar
el nivell de domini, comprensió, aplicació de coneixements.
Les maneres de aconseguir aquest objectiu son variades i
diverses, al sistema universitari actual l’examen a diferència d’en altres
temps ha perdut importància i el seu valor s’ha traspassat a altres activitats
d’avaluació ( grupals, continuades, pràctiques etc. )
L’examen però segueix essent una eina avaluadora important,
és personal i en els diversos formats pot posar de manifest diversos
coneixements i habilitats, en funció del seu disseny.
Més enllà del seu resultat ( massa vegades aquest és l’únic
aspecte important ) d’un examen els alumnes poden aprendre moltes coses:
- Importància de diversos aspectes del temari ( es
pregunten aspectes importants ).
- Importància de com se’n ha fet la preparació (
la tècnica emprada, els dubtes plantejats ... )
- L’estratègia de resposta o l’elecció de les
preguntes a contestar, en cas que hi hagi elecció. O el nombre de preguntes a
contestar en els habituals tests que penalitzen errors.
- La mecànica de resposta, la lectura i comprensió
de les preguntes i el plantejament de la resposta. Incloent la correcció
formal.
- Ja a posteriori, la correcció: no en el sentit
quantitatiu ( important però ... ) sinó en el sentit qualitatiu, errors
comesos, interpretació de la pregunta/resposta en alguns casos.
A més d’altres, aquestes son algunes aportacions de l’examen
des de temps immemorial i que el fan subsistir a l’educació actual ( fins i tot
amb versions online, a traves d’aplicacions o altres mitjans tecnològics )
mantenint a pesar de l’evolució els elements bàsics.
Pot, o millor dit, què pot aprendre un docent d’un examen ?
|
Així ha quedat després de la correcció. |
Pot reforçar amb el propi examen ( en el disseny de les
preguntes ) o a la prèvia del mateix determinats aspectes del temari o de la
disciplina en qüestió. Pot amb el seu valor, graduar la importància dels
diversos aspectes de la matèria. Pot a la correcció, donar indicacions en
relació als encerts, errors o omissions de les respostes. Pot detectar errors
en el disseny, en determinats formats ( test per exemple ) i fins i tot pot
descobrir fórmules o interpretacions de les preguntes que no havia imaginat (
si hi ha preguntes més obertes ). I finalment una vegada fet i corregit ha de
poder valorar si el disseny del format i de les preguntes ha resultat efectiu
en relació als seus objectius.
Com que espero que els/les alumnes de la MI1019 de la UJI
2016-2017 facin el que acabo de descriure uns paràgrafs més amunt per als
alumnes, i un dels missatges de la matèria és que el mestre ha de ser exemple
per als xiquets. A un altre nivell, em disposo a fer la part que he descrit que
pot pertocar al docent al següent enllaç:
DOS IMATGES DELS PR DEL GRUP, PER DESITJAR BON ESTIU I MOLTA SORT EN EL FUTUR.
Etiquetes de comentaris: avaluació, educació