dissabte, 6 de maig de 2017

XESCO, 3.5, XESCO 4.9, XESCO 1.0.



Utilitzant el símil que el caracteritza, em plantejo comentar el pòsit que ha deixat la visita de Xesco Espar a l’institut ( des del meu punt de vista, clar ).

3.5: va ser el dia de la visita.
4.9: va ser l’horari de les activitats ( 5 hores molt intenses ).
I, 1.0: la valoració que en faig. En l’aspecte formal, com comunica tant en públic com a la distància curta més personal. Com pel missatge a audiències diverses.  Jo ja ho sabia però ara, per a qui no el coneixia, és públic i notori un 10.

Per iniciativa de l’AMPA i del centre és va planificar una jornada amb doble intencionalitat: una acció amb el claustre i una segona amb la comunitat educativa ( especialment dedicada als pares ) i públic en general. Tot un repte que el convidat, va entomar amb la seva passió habitual i amb entusiasme.

 
Ha aparegut la paraula repte ( deu ser que el missatge subliminar m’ha arribat ), com va aparèixer al llarg de la jornada com una potent eina. És fins i tot lògic que Xesco acceptés el repte, ja que una de les idees centrals del seu discurs és ser exemple. I com a bon exemple va acceptar i superar el repte amb nota.

Com podeu suposar van aparèixer moltes idees, el títol de la xerrada final ho feia possible:

Aprendre, entrenar i acompanyar. Amb el primer és va referir als joves alumnes o esportistes i fins i tot als adults. Docents o entrenadors aprenem o millor dit no hem de deixar d’aprendre. En aquest sentit tinc guardada la frase: “canviar no és el mateix que progressar”.

La segona part de títol obligada pel perfil del ponent. Les intervencions sovint, encara que no sempre, utilitzen l’esport: la figura de l'entrenador, dels esportistes o dels diversos esports, per convertir-los sempre amb exemples exportables a altres camps ( a l’educatiu per exemple ). Que representa sinó utilitzar el pilot automàtic en relació als objectius.

I finalment el tercer apartat, pel paper sobretot dels pares, però també dels professors o entrenadors. A aquest capítol, el més extens pel tipus d’audiència, pertanyen reflexions en relació a la relació entre plaer i dolor com a motivadors ( com quan s'obri el capoll ) o la importància de treballar i cuidar l’autoimatge ( amb un joc de cartes, per exemple ).


A un altre moment de la jornada ( més professional ), com no podia ser d’altra manera, va aparèixer el concepte equip. Ja que el nostre com qualsevol altre centre és: un equip (claustre) d'equips ( directiu, docents, departaments, tutors ... ) que treballa gestionant diversos equips ( cada grup classe d’alumnes ). 


D’aquest extens capítol de la jornada se’m van quedar gravats els 5 aspectes que diferencien l’equip del grup: G, H, C, E i C. A més d’algunes fórmules que aconsellen ( mai obliguen ) a treballar en equip: 1 + 1 = 3 o  FRP = T x A2 . A pesar de que en moltes ocasions, no sempre, els exemples de resultats o de rendiment van ser esportius o elitistes, poden clarament exportar-se a altres àmbits. Ja que el missatge suprem que vaig copsar d’aquesta part com a objectiu és: ser la millor versió d’un mateix ( individualment o com a equip ), més que cap resultat quantitatiu.

Com suposo que s’haurà notat, no he volgut ( no gosaria ) reproduir o desvetllar idees que no em pertanyen, encara que generosament el seu propietari va compartir-les amb nosaltres. Per tant si us ha interessat, si voleu aprofundir-hi o les voleu conèixer de primera ma. Us recomano llegir-ho a:


Finalment, si personalment hagués de resumir la jornada amb dues paraules.

Una sense dubte seria: voler, ja que a part de ser de les més utilitzades ( actitud, voluntat, motivació en son sinònims ) és el motor que tot ho mou.

I la segona transferència: ja que la major part d’exemples i experiències ( si no es prenen al peu de la lletra ) poden aplicar-se a altres àmbits. En aquest sentit en diversos moments de la jornada em va venir al cap la síndrome general d’adaptació / principi d’adaptació biològica ( per deformació professional serà ? ). En el sentit que: venint de la biologia es transfereix a l’entrenament o a l’aprenentatge per donar-li sentit, igualment durant les exposicions es va utilitzar, de forma velada, per explicar hàbits, actituds i comportaments.

Crec que interpretant les explicacions d’aquesta manera ( més enllà de l’anècdota concreta ) son transferibles i resulten molt aplicables, si és vol clar !



















EN FI, EM VENIA DE GUST COMENTAR-HO, EN PRIMER LLOC PER DONAR MIL GRÀCIES A XESCO ( no he pogut evitar ficar aquí, una foto tant especial ). 
I EN SEGON LLOC PER MODESTAMENT EXPANDIR EL SEU MISSATGE I LA SEVA BRILLANT  EXPOSICIÓ.