TROBADA DE RUGBI A ALCANAR 2017

Cada edició de la trobada ha estat motiu de comentari aquí, no pot ser d’altra manera ( hi esmercem força esforç i crec que també entusiasme) aquest enllaç les agrupa:
http://pepefalcanar.blogspot.com.es/search/label/rugbi 



Frases com: “el rugbi com a eina, el rugbi com a excusa: el rugbi a l’ESO” o “ esport escolar ( 2n torneig de rugbi ) contaminat ?” i “ el valor de la col·laboració”. Han volgut a cada moment ressaltar determinat aspecte.


Ara acabada de finalitzar la tercera edició, cap dels comentaris fets ha perdut valor:
1. Segueixo, i seguim ( crec que puc parlar en nom dels meus companys Joan i Miquel ) creient amb el rugbi com a eina educativa de primer ordre, i passats els anys, molt més que cap altre contingut de l’EF. Especialment amb el format actual tant del treball a l’aula i de la trobada anual. 




Escalfament, passadís a l'adversari.


2. El grau de contaminació de l’activitat esportiva a l’àmbit escolar ( a classe ), és la meva experiència, és 0 o molt baixa, i és molt fàcilment reconduible pel professor. La qual cosa és una magnifica noticia, és pot afirmar que la classe d’EF és un oasi a l’actual visió de l’esport més generalitzada.
Altra cosa és la trobada, on a pesar dels esforços per allunyar-nos del format competitiu aquest impregna i contamina una activitat educativa.
Allò que impregna / contamina no ha variat, si ha variat en canvi el nostre plantejament de la trobada, que no torneig ( de denominació, però important ) per reduir aquest impacte.
Dues accions destaquen en aquesta tasca ( i crec que és important donar-los publicitat ) una més simbòlica i una altra d’efectes pràctics molt potents:
La primera ha consistit en la lectura d’un text, una mena de declaració d’intencions, que també ha constat al programa de ma, amb el text següent:

I la segona: afegir als tradicionals partits entre poblacions dos partits masculí i femení de rugbi a 15 ( major complexitat ) amb barreja aleatòria ( nº parells vs nº senars ) de jugadors ( prèviament numerats ). Amb la finalitat de convertir l’hipotètic rival amb company a la mateixa jornada i activitat.

Partit 15 x 15, intercentres.
Per aquestes accions, o per què poc a poc anem avançant a l’àmbit escolar, el grau de contaminació diria que ha baixat. En aquest punt l’utopia és exportar aquest esperit / progrés a l’esport en general.

3. Si  hi ha un aspecte destacable, que ja es va lloar en edicions anteriors, d’aquesta 3a edició aquest és l’aspecte col·laboratiu.

A la ja valorada, dels organitzadors ( Miquel i Joan ) que segueix intacta.

Cal afegir enguany com a amfitrions:  la dels alumnes no jugadors col·laborant en l’organització de l’acte, la de les institucions Ajuntament, Generalitat, l'Institut i la d’algunes empreses: CEMEX i Garcia Moreno.

A més i per reforçar l’aspecte festiu de la trobada ( que també és important, per contrarestar-ne d’altres )  i gràcies a la col·laboració de Nuria Juan s’ha afegit a les ja tradicionals hakes una haka-zumba.

Una de les 4 que s'han vist, abans de la novetat.
Tanta generositat no seria possible si el projecte o la proposta que es presenta no tingues valors positius.


Estic,  estem ( torno a parlar en nom dels 3 ) convençuts que els te i ens alegra comprovar que son compartits pels participants i per l’entorn proper que ens acompanya.

Al final, m’adono que no he dit res de nou. I com que s’han reforçat molts aspectes del projecte, penso que potser el millor resum és que s’ha consolidat definitivament. 

Aquesta lona, de les edicions anteriors, amb perspectiva de futur n'és la mostra:



Etiquetes de comentaris: , ,