DE QUÈ PARLO QUAN PARLO D’ESCRIURE.

És indubtable la relació amb: de que parlo quan parlo de córrer ( de fet, a mi un m’ha portat a l’altre ), una de les frase que vaig escriure del primer ho il·lustra:

“és un llibre que parla de la voluntat, de la constància, de la passió amb que es fan les coses. Parla de l’autoconeixement, l’autoexigència, de l’experiència, de la preparació”

Aquesta vegada uns anys després ( suposo que portat per l’èxit ) Murakami repeteix l’exercici i com a breu resum la mateixa frase serveix.

Tot i que la temàtica no és esportiva ni educativa i podia prescindir de fer una ressenya no me’n he pogut estar. Al igual que el seu precedent, el missatge també en aquest cas va més enllà del títol o del tema.

Per una part se’ns parla de: la tècnica narrativa: decisions i evolucions, la peculiar posició de l’autor, l’elecció de les temàtiques i dels personatges, la posició del lectors o els premis i els editors. Aquests i altres aspectes directament relacionats amb la literatura formen una part del text. 

Però l’autor acompanya aquest assaig sobre la seva literatura amb un relat vital i un seguit de reflexions que justifiquen la ressenya i la recomanació en clau educativa o professional.

La selecció següent n’és una petita mostra, i crec que el millor al·licient per a la lectura completa.

Com no podia ser d’altra manera, vivint com viu, ja s’ha vist: utilitza l’esport com a símil, en altres moments parla de l’EF, també del valor de l’exercici o del que ha representat per a ell la seva formació acadèmica.

En l’aspecte més personal aquestes 3 referències em sembla que donen una mesura clara del contingut i del valor de la lectura.

Qui no ho aconsellaria a un fill, un estudiant, un amic o un company de feina ? Per no parlar d'aplicar-ho a un mateix.

EN FI, UN PLAER LLEGIR MURAKAMI DE NOU. ARA ( deixaré passar un temps ) TOCA UNA DE LES SEVES NOVEL·LES, PEL QUE HE LLEGIT AQUÍ CREC QUE SERÀ:  el noi sense color i els seus anys de pelegrinatge.