Que les vacances son un bon temps per a llegir és una
evidència, que un llibre recomanat és millor i una aposta més segura que un
comprat casualment ( per algun atractiu misteriós ), també ho és. Per tant
gràcies Estela per la recomanació que tot seguit comento, com faig habitualment
amb les lectures profitoses.
Si algú guiat pel títol, busca informació o ajuda per a
corredors novells o aficionats, s’equivocarà. Si hi busca les experiències
atlètiques d’un expert per millorar els seus resultats, també s’equivoca de llibre.
S’equivoca igualment qui hi busqui relats èpics en relació a curses o esports de
llarga distància.
Haruki Murakami no és un expert en curses ( més enllà de la
seva experiència personal ), ni en l’entrenament, ni pels seus resultats. De
fet ell mateix en cap moment és defineix com atleta, s’autoanomena: un
escriptor que corre. I la seva forma de preparar les curses respon més al
sentit comú que als principis de l’entrenament o la fisiologia.
Quin és doncs el valor del llibre ? Què va motivar la
recomanació a un professor d’EF, si no fa especials aportacions, diguem-ne
esportives ? Per quina raó una companya va insistir en la recomanació quan ni
personal, ni professionalment, tinc especial interès per les curses de llarga
distància a pesar de la moda actual ?
Son moltes preguntes amb una mateixa resposta: és un llibre
que parla de la voluntat, de la constància, de la passió amb que es fan les
coses. Parla de l’autoconeixement, l’autoexigència, de l’experiència, de la
preparació ...
Podria suposar-se que tot plegat s’aplica al fet de córrer,
però com explica l’autor: “ gairebé tot el que se d’escriure ho he aprés
corrent cada dia”.
La resposta a tantes preguntes és: el llibre parla
d’aprendre, de com aprendre i de què aprenem. Ara he entès que la recomanació
venia més per la part educativa que per la part esportiva. Aquest fragment n'és una mostra:
De la mateixa manera que l’autor s’ha format gràcies a
diverses disciplines, una d’elles esportiva, l’EF ha de contribuir a la
formació dels joves. I li prenc la paraula quan diu: “ Sempre tinc ganes de dir
als mestres que no obliguin tots els alumnes a córrer de la mateixa manera,
però em sembla que no em farien cas.”
Sempre parla d’educació en tot moment, a vegades de forma
implícita altres explícitament:
I sempre, en tot moment s’hi troben reflexions interessants,
com aquesta ( que m’ha resultat curiosa: ja que de no res, se’n treu una idea molt
potent ).
PER FEINA O PER OCI, UNA LECTURA MOLT RECOMANABLE. MOLT ÚTIL PER CONTRARESTAR
TANT TECNICISME, TANTA TECNOLOGIA, A L’ESPORT, A L'EDUCACIÓ I A LA VIDA EN GENERAL, AMB UNA BONA
DOSI D’HUMANISME QUE TANTA FALTA FA.
Etiquetes de comentaris: esport i valors, llibres, running