diumenge, 5 de febrer de 2017

Ressenya: "El valor de superarse" de Guillem Turró.

Estava fins i tot anunciat, a l’anterior entrada on em fixava en un aspecte concret dels molts que tracta Guillem Turró a aquesta obra: La voluntat ( relacionada amb l’esport ).
Ara amb el llibre acabat és moment, com és costum, de fer-ne la ressenya.
Per tal que us pugueu fer una idea de l’impacte que en mi ha tingut el text, puc dir que: he remarcat més de 40 cites, per a mi interessants a les prop de 200 pàgines que te. Això justament, fa molt difícil inserir parts del text a aquesta ressenya. Com triar les millors, les més adequades ?

Solució: reproduiré la primera que he marcat, al principi del llibre ( ja al pròleg ) i la darrera ( de l’apartat de conclusions finals ).
Després d’aquesta podríem dir-ne declaració d’intencions i composició de lloc, el text fa un breu però molt il·lustrador recorregut històric de la relació esport i educació.

A continuació i amb els precedents més que clars, l’autor empren la defensa, exemplificació i justificació de la idea del llibre: l’innegable i impressionant valor pedagògic de l’esport. Amb cites com: “ El deporte és lo más aristocràtico y democrático, a la par, que existe “.

Com no podia ser d’altra manera, venint d’on venim, l’autor dedica un capítol a fer una defensa de l’esport a l’àmbit educatiu, amb frases com: “ Hay que reconocer la importància de la EF y Deportiva en el proceso formativo de los jovenes, en el desarrollo de las competencias intrapersonales e interpersonales, de sus valores actitudinales y comportamentales; en definitiva en el proceso de autoconstrucción personal “.

Fins a aquest punt el text, amb habilitat, fa el que tots hem llegit o fins i tot alguns hem i han escrit: analitza, defensa, reivindica l’EF, l’esport, la motricitat... com a eina educativa. 

El que fa el llibre de diferent, únic i quasi màgic és el que ve a continuació.

L’autor, per deformació professional crec ? En diu: “aproximación a una auxologia Deportiva”. Jo ho he qualificat de màgia, perquè entenc que fa visible i palpable allò que és invisible i aquesta qualitat: la de fer aparèixer o desaparèixer coses,  és la capacitat dels mags.

Molts ens hem esforçat en la defensa i la valoració de la motricitat, l’esport i l’EF al esgrimir-ne els valors més coneguts o acceptats, i d'altres que alguns anomenen: currículum invisible.
L’aportació de Guillem Turró amb aquesta obra és enumerar-los tots ( no se me’n acut cap més ) explicar-los, fer-los visibles i reconeixibles. En definitiva, com ja he dit:  fer visible allò invisible. I ja se sap, si no es veu no existeix.

Ara doncs ja existeixen, Turró els ha fet visibles. L’educació motriu aporta o pot aportar: esperit competitiu, esperit lúdic, voluntat, coratge, esforç, perseverança, disciplina, salut física, jovialitat, humilitat, confiança, cooperació, solidaritat, esperança, fortalesa, paciència, eutrapèlia i/o moderació, justícia, respecte, generositat, perdó, amistat, responsabilitat, autocontrol,  magnanimitat i honor.

Ja a la part final en forma de conclusió, per mi el text es tanca amb aquest fragment:

Finalment, dir que el llibre no sols explica el què, sinó que dona respostes de com fer-ho i per descomptat perquè fer-ho. Per saber-ho, clar, us caldrà llegir-lo.

EN AGRAÏMENT A L’APORTACIÓ, I A LA CONFIRMACIÓ DE MOLTES IDEES EXPRESSADES DE FORMA PARCIAL A DIVERSES ENTRADES ( amb menor brillantor, per descomptat ).
EM COMPROMETO A TENIR PRESENT I A UTILITZAR A LA MEVA DOCÈNCIA L'AUXOLOGIA DE TURRÓ, A PARTIR D’ARA TANT COM PUGUI.