La desgana dels estudiants.

Ja feia molt temps que en llegir un llibre per raons de feina no remarcava tantes pàgines. No l'he acabat i tinc marcades una setantena de pàgines de les 130 que duc llegides, que contenen frases, comentaris, reflexions i exemples molt interessants.

En el seu moment i com tinc per costum en faré una ressenya ( que com s'intueix, serà una sincera recomanació ) amb tot allò, que és molt, que m'ha cridat l'atenció.
El que ara, a mig llibre, m'ha empés a escriure és un fragment que per a mi rebla el clau en relació al rendiment dels estudiants sobretot de l'ESO ( encara que no únicament d'aquests ).

La situació no és exclusiva de l'EF, tot i que el meu comentari està basat en aquesta matèria. 
Feta l'avaluació del primer trimestre i a meitat del 2n, al meu i suposo que a molts centres hi ha un nombre elevat d'alumnes suspesos. I els centres i professors ( via RED, claustres i altres ) és plategen de forma responsable millorar els resultats.
El primer pas, no pot ser altre, és analitzar la situació, que de forma resumida és: No hi ha una excessiva exigència ( ni motriu, ni teòrica ), es pot afirmar que quasi cap alumne suspèn per manca de nivell. Cap alumne suspèn a pesar de no realitzar totes les tasques ( de l'aula o de fora de l'aula ), aquest fet en canvi si te a veure, només faltaria, amb la qualificació obtinguda. 
Per tant, i en conseqüència, els alumnes que suspenen ho fan per manca de participació a la pràctica o per la no presentació de les tasques de la matèria.

En aquesta situació serà comprensible que m'hagi atrapat el text que reprodueixo:

Que trist que molts dels nostres joves no tinguin objectius i no tinguin un per què. I que difícil ho tenim en aquesta situació millorar els resultats ( sense renunciar a uns mínims que com s'ha explicat ja son molt mínims ).

A MÉS D'UNA BREU REFLEXIÓ, AQUEST VOL SER UN CRIT D'AUXILI, DE COMPLICITAT A QUI EL VULGUI ESCOLTAR I S'HI SENTI IMPLICAT,  PER DOTAR ALS JOVES D'ALGUN PER QUÈ ( per modest que sigui ). ELLS SERAN ELS QUE HO AGRAIRAN.





Etiquetes de comentaris: ,