Molt ha plogut d’ençà de l’abril de 2014 i
fins i tot abans, quan escrivia: per què fer esport ?
Entrada completa, versió llegible.
Els motius d’aquella reflexió/explicació
estava relacionada amb les sessions d’EF de batxillerat ( com es pot llegir a
l’entrada ) tot i que les respostes eren i son extrapolables a qualsevol
persona o pràctica esportiva.
Avui, un parell d’anys després embrancat de
ple en el que se’n diu vessant o objectiu educatiu, per la funció temporal que
faig com a docent al grau de mestre d’infantil, m’ha vingut a la memòria
l’antiga entrada al escriure: EDUCACIÓ DEL MOVIMENT I EDUCACIÓ PER MITJÀ DEL
MOVIMENT.
Avui en dia,
no sempre ha estat així, està
totalment acceptat que el moviment, l’EF o la psicomotricitat s’han d’educar.
D’aquest fet se’n deriva la presència d’aquesta matèria a l’educació obligatòria
de nens, nenes i joves. I conseqüentment es forma als futurs mestres en l’àmbit
motriu.
Aquesta acceptació no sempre comporta la
dedicació temporal mínima i necessària, tant a l’educació del moviment i menys
encara a l’educació per mitjà del moviment. Com es pot constatar al següent
article:
El missatge final i la resposta a: per què fer
esport ? inclou la paraula RESPONSABILITAT. En el seu dia referida al
practicant, avui però es refereix al docent en diversos aspectes:
- En aplicar les tècniques i les eines
correctes per a la formació ( el joc n’és una de molt important ).
- En definir, executar i fer
progressar els diversos continguts que composen la motricitat als diferents
nivells educatius.
- I també al moment d’aprofitar els
valors del moviment en relació a altres continguts no específicament motrius (
socialització, lecto-escriptura, coneixement del medi i un llarg etc. )
Be podria resumir-se la formació en relació a
la motricitat dels futurs mestres en aquests 3 aspectes.
Amb el material que enllaço es pretén oferir
una visió completa i complexa del joc i el seu valor educatiu, allunyant-lo de
la intranscendència i simplicitat que en altres àmbits pot tenir i te per
definició. La fórmula ? Relacionar-lo amb dos fets, molt populars i presents a
la vida de les persones, que com el joc
poden: en determinada situació tenir transcendència o ser la cosa més simple
del món.
Presentació utilitzada.
La música i l’art. Simple entreteniment sense
més o actes i fets amb intencions i missatges ? Accions efímeres i quotidianes
o amb profunditat i permanència ?
SI TOT PLEGAT ACABA RESULTANT DIVERTIT I ÉS EN
CERTA FORMA UN JOC, MILLOR ENCARA.
Etiquetes de comentaris: curriculum, educació, educació física
