dijous, 18 d’agost de 2016

SERÀ EL RECORD DELS JJ OO ?



Pels a qui ens agrada l’esport lamentablement no ! Ni els seus resultats ni de les altres estrelles de l’esport amagaran la vergonya aliena que hem sentit durant els jocs.



Te més sentit que mai que demani silenci. Ja que l’actitud i la gestió d’alguns esdeveniments està essent lamentable.
Sense fer una cerca exhaustiva es poden trobar molts articles en relació al tema, que en absolut és  anecdòtic  ni puntual.



Al primer, fins i tot es classifiquen les escridassades, en 6 categories: diversió, contra els favorits, als russos, als polítics, de caire patriòtic i als jutges. Símptoma clar de fins a on ha arribat el despropòsit.

Em sembla exagerat, però posar-ho tot al mateix sac. Cada categoria mostra un tipus de, diguem-ne mala educació  (a algunes per les nostres terres hi estem abonats i/o acostumats ) sobretot a ulls de la BBC que n’és la font.
Considero tolerable esportivament tota expressió més o menys afortunada, de més o menys mal gust. 

Però en cap cas es pot admetre que l’ambient posi en risc als esportistes o condicioni el  resultat d’una prova, i això ha passat. Observo que s’estan carregant les tintes sobre els aficionats brasilers, i sense disculpar-los crec que s’ha d’assenyalar també a altres responsables: els jutges, els organitzadors, els gestors de l’esdeveniment. Tanta professionalitat, tanta repercussió i a l’hora de la veritat ningú pren cap determinació ( com en el cas del dopatge, pilotes fora que es mulli un altre ).

Aquests dos fragments posen el dit a la llaga:
"Los Juegos Olímpicos siempre fueron sinónimo de respeto internacional. Así que los abucheos de una multitud pueden ser una distracción y pueden perjudicar el rendimiento" de los deportistas, dijo el doctor Rhonda Cohen, psicólogo del deporte en la Universidad de Middlesex.

“Cabe mencionar algo poco habitual en este deporte, y es que destacó durante toda la competición la mala actitud de los espectadores brasileños, que abucheando a los gimnastas buscaron mediante el aumento de presión, el fallo de los visitantes para obtener la victoria. Los dos gimnastas locales dieron coba a la afición con una actitud sobre-dramática, pareciendo un espectáculo en vez de una competición de Gimnasia Artística, un deporte respetuoso y disciplinado en unos Juegos que desde su inicio han sido símbolo de fair play y hermandad entre naciones.”

I aquestes dues imatges mostren el que serà, ja per a sempre, la vergonya de Rio.

 

Es pot anar a favor de qui es vulgui, l’esport com a espectacle pot ser divertit, es pot criticar als suposats tramposos, es pot utilitzar l’escenari esportiu com a altaveu d’opinions i ideologies ( les banderes de fet ho fan a cada moment ) i un pot defensar i donar suport als seus. 

Això si amb respecte pel desenvolupament de l’activitat esportiva, es a dir abans o després.
Ara be senyors del COI i de les federacions respectives, quan s’influeix i s’altera de forma flagrant la competició, es a dir durant l'acció, cal ser a lloc i prendre decisions.
He trobat a faltar la paralització d’alguna competició o fins i tot en algun cas el desallotjament ( o la simple amenaça de desallotjament) d’alguna instal·lació ( o zona conflictiva ) en pro de que milions d’espectadors d’arreu del mon  no haguem de suportar la incontinència d’uns i la incompetència dels altres.
COM A EDUCADOR ESPORTIU: 
QUE DIFICIL SERÀ A PARTIR D’ARA TROBAR EXEMPLES DE FAIR PLAY I DE RESPECTE A L’ESPORT ESCOLAR O A L'EF ! 
QUAN ELS JJ OO ES MOSTREN D’AQUESTA MANERA.