Premisses d'aquesta relació a tres bandes:
- Si sou pares és segur que voleu el
millor per als vostres fills.
- Si sou professors se suposa que la
vostra funció és actuar de la millor manera per als vostres alumnes.
- Si sou alumnes sembla lògic que
actuareu amb la millor predisposició per procurar-vos la millor formació o el millor resultat
acadèmic.
En moltes ocasions aquestes tres premisses a
més de complir-se, per alguna casualitat astral o ves a saber de quina mena: s’alineen, van en la mateixa direcció i
actuant de forma conjunta, que no sempre vol dir de forma coordinada, donen com
a resultat l’èxit per a tots ( això que ara en diuen el win,win ).
El començament em recorda la filosofia de 3r
de BUP ( soc d’aquesta època ). “Si A tal... luego B... entonces, C... i no se
com anava”. El que vull dir és que l’èxit d’aquesta relació a 3 bandes no es
dona sempre que hi ha aquesta conjunció de factors, anomenada casualitat.
Hi ha
altres supòsits que donen bons resultats. No un win, win ( tots guanyen ) però si un resultat acceptable.
Aquesta imatge d'una graduació ( tant actual aquests dies ), n'és un magnífic exemple, ja que si l'única opció d'èxit fos: tots guanyen. a la foto hi hauria 2 o 3 alumnes i és evident que cada any n'hi ha més de 2 o 3.
Més enllà de la casualitat, que com el seu nom
indica es dona poques vegades. Quines són les variables que fan trontollar el
triangle ?
(l’ordre dels factors no indica en cap cas
freqüència, ni importància, ni és cap judici de valor. Seguiré l’ordre exposat
al principi ).
- 1. Si, sense cap dubte, volent el millor
per als fills som excessivament permissius amb les seves accions i pretensions
?
- 2. Si, sense cap dubte de la professionalitat, o si ?
El mestre o professor es centra en ell mateix, o en la seva matèria i oblida la
perspectiva de l’alumne.
En aquest punt
convé recordar la complexitat que comporta trobar la mida justa, diferent en
cada alumne, i al mateix temps ser equànime amb tots ells. Cal no oblidar que
el docent en intentar trobar aquest equilibri, no pot obviar la matèria o l’aprenentatge
en si mateix.
Aquell mestre o
professor que per comoditat, manca de voluntat o incapacitat. Que no ho intenta i es centra ( es tanca ) en
ell, és sens dubte una variable
negativa.
- 3.
Si a pesar de la lògica exposada i
com a alumnes, no tenen la millor predisposició. O per qüestions inherents a la
seva naturalesa ( generalment en adolescents ) no els preocupa la formació i ni
tant sols el resultat acadèmic.
Sense haver aprofundit molt, amb una sola
ronda per cada un dels agents ja es veu que qualsevol dels 3 supòsits, molt
freqüents tots, trenca aquella conjunció ideal que, amb raó crec ? he anomenat
casualitat. Aquest fet però, no cal ser pessimista, no ens condemna al fracàs.
Tot i que, a més elements discordants
menys possibilitats d’èxit. La lògica aquí és taxativa.
Aprofundint una mica més en cada agent, podem
imaginar situacions que afegides a les anteriors compliquen encara més les
coses.
- Sense cap dubte, volent el millor
per als fills i en pro de la confiança que és un valor inherent a la relació
pares i fills. Potser en ocasions donem,
com a pares, excés de credibilitat a les seves explicacions, versions, interpretacions
i valoracions ? I ho fem sense qüestionaments, coneixement de causa, de forma immediata i a més de forma ferma i
contundent.
- Quan per manca d’espais de
comunicació ( en ple segle XXI ? ), per excés d’autoritat, per manca de
voluntat o altres motius. No s’és capaç de transmetre als altres agents la
informació de: fets, criteris de valoració o d’actuació, prioritats
en la seva acció. El docent està ( involuntàriament ? ) complicant les coses, ja que la iniciativa en la comunicació ha de
ser seva.
- Els alumnes, en diverses fases, son
persones en procés de maduració i com a tals estan afectades per moltes
influències: l’entorn físic, els companys, la societat ... Aquestes influències
no son uniformes ni els afecten a tots per igual. Van aprenent també, a part de
les assignatures, a reconèixer-les i a regular-ne la influència. Aquesta evidència els fa volubles i molt
canviants i això és una complicació.
Amb dues rondes generals, i se’n podrien fer
més, i moltes més si ens centrem en un cas concret i individual, n’hi ha prou per comprendre la magnitud de l’empresa
en la que estem ficats.
La primera conclusió podria ser: no es pot
prendre a la lleugera. La segona conclusió és que cada part te la seva
responsabilitat i l’ha d’assumir ( no fer-ho augmenta la complicació del procés
). La tercera, derivada de la segona, és que la part de cadascú no és
delegable, transferible o imputable a l’altra part.
Ha quedat demostrat que el win, win no és la
clau única de l’èxit. Hi ha èxits a pesar d’alguna de les parts:
- A pesar de famílies: sense
criteri, amb sobreprotecció, amb excés de permissivitat, desconfiança, manca de
comunicació ...
- A pesar del mals professors: autoritaris, acomodats, dropos, sense
voluntat, poc comunicatius, academicistes ...
- A pesar d’alumnes que en
determinats moments estiguin perduts, desmotivats, siguin rebels, mal educats,
irrespectuosos, o no trobin el seu
objectiu vital o acadèmic.
És obligatori referir-se en especial als
docents en aquest punt. En el sentit que
donem per fet que la maternitat o la paternitat és un fet volgut i del que una
vegada s’ha produït no es pot desertar, dimitir o renunciar en termes generals.
És igualment cert que l’alumne ho és, en darrer terme, per obligació durant molt temps.
Per tant l’únic
agent del triangle que pot, ha de plantejar-se, decidir si vol fer aquesta
tasca i en aquestes condicions és el docent.
I a més s’ho pot plantejar tantes vegades com calgui.
Per tancar vull fer notar que en cap moment s’ha
fet referència en els apartats referits als alumnes a les dificultats o
problemes d’aprenentatge. Ja que mai han de ser motiu de fracàs. És responsabilitat
dels mestres i professors detectar-los i atendre’ls i de les famílies i d’ells
mateixos ( en fer-se grans ) d’adequar-hi les seves aspiracions.
BONA FESTA A LES RESPECTIVES GRADUACIONS ( cadascú al seu nivell ) SÓN LA CELEBRACIÓ DE L'ÈXIT, NO COMPLET POTSER ? PERÒ ÈXIT AL CAP I A LA FI.
Etiquetes de comentaris: educació