La setmana del 13 al 17 de juny d’enguany, i
de ja fa una pila de cursos és la setmana dels treballs de síntesi ( de 1r a 3r
d’ESO ) i del projecte de recerca a 4rt.
El plantejaments de tasques d’aquest
estil fan aflorar una viva polèmica al
claustre, als equips docents i als departaments didàctics. Fa cosa d’un més
m’hi referia en aquesta entrada:
Crec que no val la pena criticar o defensar
ara aquesta dinàmica en profunditat, quan de la mateixa forma que ha succeït
amb les CCBB ha arribat per quedar-se, de la ma de la conselleria. I amb el mateix
nivell de convicció, importància i reconeixement: molt baix.
Un parell d’apunts serviran per situar-nos:
- Més enllà de plantejaments
filosòfics, vàlids sense cap dubte. Poden els alumnes d’ESO afrontar tasques
que requereixen maduresa, autonomia i decisió. Quan la tendència és durant el curs acompanyar-los, pautar-los la feina i fer seguiments cada
vegada més estrets i acurats en pro de la seva promoció ?
- I més encara, quan el valor de les citades capacitats (
competències les podríem anomenar també ) en l’avaluació és més aviat
escàs, per dir-ho d’una forma elegant.
Aquests dos apunts serveixen per justificar la
polèmica esmentada anteriorment.
La setmana a la que em refereixo ha estat
especial. I no únicament pel canvi de dinàmica del treball dels i amb els
alumnes, que es dona cada any. Tampoc per la decisió, a pesar de la polèmica, de canviar el temes i les tasques dels
diversos nivells, que o be estaven desfasats o tenien poc atractiu per
l’alumnat.
El que em duu a parlar de la setmana és
justament l’elecció, per part dels diversos equips del centre, de forma independent, de la temàtica i el nucli central d’activitat
en els respectius treballs i projecte. Si
una imatge val més que mil paraules, aquestes són imatges de les
activitats realitzades:
 |
| 1r d'ESO, El remei |
 |
| 2n d'ESO, el Delta de l'Ebre. |
 |
| 3r d'ESO, Les Cases d'Alcanar. |
|
|
|
|
 |
| 4rt d'ESO: Les Cases d'Alcanar ( platja ). |
Els arguments que porten a tals eleccions ( en els 4 nivells d’ESO ) poden
anar en dues direccions:
- Potser que, donades les circumstàncies és prengui la
decisió còmoda per a molts professors, atractiva per a l’alumnat i sense
transcendència i pes acadèmic. A aquestes alçades de curs: que s’entretinguin i endavant !
- O potser que a pesar de les
circumstàncies i prenent com a referència els objectius i les competències
d’etapa, que ens demanen entre altres: activitats aplicables a diverses àrees,
de treball cooperatiu, en que es valori el respecte i la col·laboració amb els
companys, que fomentin l’autogestió o el control d’un mateix en situacions
diverses.
De tot hi deu haver a l’Institut “Sòl-de-Riu” ,
que és un centre com molts altres de Catalunya. Però he participat en dos dels
equips que ha pres la decisió i en cap cas he percebut l’elecció de les
propostes basada en la primera direcció. Encertat o equivocat en el disseny de
les activitats han primat els arguments de la segona direcció.
Per tant, i és significatiu:
Que quan es tracti d’escollir activitats
atractives per a l’alumnat, que possibilitin el treball en equip, que
complementin be amb altres tipus d’activitats, que siguin aptes per a grups
heterodoxos, que incorporin aprenentatges en si mateixes, que siguin fàcilment
observables i avaluables objectivament. L’elecció sigui en major o menor mesura
l’ACTIVITAT FÍSICA.
En uns casos com a forma de desplaçament, a
peu o en bici (1r i 3r) En altres com a mitjà de descoberta del medi (2n). Altres
vegades en forma de proposta, gestió i realització d’activitats de lleure (3r).
I finalment com a aprenentatge i pràctica motriu de noves activitats, a més de com a pràctica
recreativa (4rt).
Em resulta significatiu com a professor d’EF
que la nostra matèria, tantes vegades infravalorada, menystinguda i a vegades
despreciada, sigui per una setmana el centre, el pal de paller de les
activitats d’un centre. I que molts dels professors exerceixin per moments de
professors d’EF.
La constatació dels fets es transforma en
reivindicació. Si l’EF ens és útil pedagògicament del 13 al 17 de juny també ho
és de setembre a juny i més enllà. I amb una mica més d’espai en el currículum
( com molts estaments internacionals també reclamen ) faria molt millor la seva
funció. Aquesta setmana n’és la prova.
FINS QUE DESAPAREGUI EL MIRATGE DE FINALS DE
JUNY ( no soc optimista ), ES ENCORATJADOR QUE ELS EQUIPS D’UN CENTRE TINGUIN
PER L’EF LA CONSIDERACIÓ QUE MEREIX.
Etiquetes de comentaris: educació, educació física
