diumenge, 6 de març de 2016

AUTÈNTICITAT vs SUCEDANI.



Que soc guardiolista és evident ( i quedarà clar),  que Pep i Zinedine tenen una semblança física també, i sense que representi absolutament res ( i no és cap presumpció ) m’hi assemblo una mica diuen ? Voldria tenir-hi més coses en comú però ...














D’aquesta: broma a vegades, casualitat, calvície, afició. Neix la idea, prematura segurament, d’escriure aquesta comparativa. Entre moltes potser ja tocava fer una entrada futbolera 100 %.

ZZ i PG, com està escrit als seus xandalls respectius, tenien en comú al fer-se càrrec de les primeres plantilles dels seus clubs escassa experiència com a tècnics de 1r nivell, el pas previ per l’equip filial de l’entitat, haver estat  jugadors insígnia en el seu moment a l’entitat respectiva i un estil molt vinculat amb la pilota ( encara que amb diferències ).


Aquests tres trets comuns sembla que han fet pesar a algú que la història podia seguir en paral·lel. Aquell que ho pensi, ha de tenir present també que entre els dos tècnics hi ha grans diferències, fet que em duu a pensar que la seva trajectòria no serà semblant ni de lluny. 

PG: ja de jugador exercia de tècnic al camp i el seu tret més destacat era la visió de joc ( el joc de posició que tant be ha assimilat Busquets ) en defensa i en atac, la seva principal virtut va ser el joc  col·lectiu. A pesar de les seves sortides ja com a jugador i després com a tècnic és indiscutible el seu sentit de pertinença al club on va triomfar. Encara que amb uns inicis tortuosos ha seguit una idea de joc clara ( que ell sempre ha vinculat a Cruyff ) que ha imposat per damunt de personalismes i divismes. El joc de possessió i el sentit col·lectiu del joc són la seva senya d’identitat, i amb aquestes premisses ha construït i construeix els seus equips. L’estudi del joc i dels aspectes que més enllà del joc hi tenen a veure són una constant en el Guardiola entrenador ( els hàbits, l’alimentació, la tecnologia en l’entrenament i un llarg etc... )

ZZ: La seva condició de superestrella com a jugador ( sense arribar als extrems de CR7 ) i el seu estil de joc no li van atorgar una visió tant coral del joc. No pot tenir la consideració de jugador o entrenador de club ( en aquest segon cas una mica, tot i que crec que no pesa tant com la de jugador ) ja que va ser un galàctic més, el més volgut diuen. Està per veure quina serà la seva filosofia de joc, quines aportacions fa com a tècnic ? De moment més enllà d’ acontentar als jugadors, els comentaris són que hi ha poques variacions estratègiques en relació al seu predecessor. I no hi ha hagut una exposició clara en aquest sentit, ni s’ha visualitzat més enllà dels tòpics en les declaracions i explicacions com a entrenador.
És just reconèixer que ZZ s’ha trobat amb un grup ja fet. Diria que ha heretat un projecte, més que crear-lo, i l’ha de gestionar. A pesar d’això m’atreveixo a vaticinar menor profunditat en la idea del futbol i tot el que l’envolta pel que s’està veient en aquests primers dies.

Aquesta comparativa no està plantejada desde la neutralitat, és clar. Hi ha admiració per dos grans jugadors i identificació amb la personalitat de PG com a tècnic i fins i tot més enllà d’aquesta condició.
Es pot considerar oportunista fer la comparació amb tanta diferència de trajectòria donat el poc temps de ZZ com a tècnic al 1r nivell ( he triat, per contrarestar, fer-ho amb un 7 a 1 a favor ). Crec que serveix per: més enllà de les comparacions personals, per comparar models, estils, formes de fer.

Començava parlant de les similituds entre els dos i crec que justament han estat les diferències les que han portat a ZZ al 1r equip del Madrid. I lamentablement per a ell,  aquest a no ser que m’equivoqui i sigui un segon Guardiola, serà el seu gran problema.

Molta sort a tots dos.
Encara que si hi ha una lliçó:  aquesta és que les coses s’han de pensar, preparar  i planificar. No per assegurar que sortiran be sinó només, i ja és molt, per tenir alguna possibilitat d’èxit. La confirmació ideal d’aquesta teoria seria que les decisions en calent, la burda còpia o l’oportunisme ( i no parlo de ZZ ) no haurien de triomfar mai.
AIXÒ A MÉS, EN AQUEST CAS SERIA BO PER EN PEP I PEL BARÇA ( ara ja se'm ha vist el llautó clar del tot ).