El motiu d'aquesta entrada és que darrerament he percebut un creixent interès ( alumnes que pregunten ) per la mal anomenada convalidació de l'EF, com espero explicar amb aquest text. Desconec si aquest interès és puntual i local o generalitzat. En qualsevol cas hi ha informació i a ella m'he remés per explicar-ho.
No hi ha dubte són estudiants d'ESO que a més com es veu són músics o esportistes.
ANTECEDENTS:
En primer lloc crec que és de justícia reconèixer que al nostre país combinar l'estudi i l'esport ha estat difícil històricament. Els motius poden ser: les fonts d'on ha begut l'esport, per tradició, per manca de sensibilitat, etc... S'ha produït una dicotomia que ens situa a les antípodes d'altres models, el més conegut: el dels EE.UU que dit sigui de passada potser tampoc és l'ideal per la societat ( encara que si sens dubte per als esportistes). Per tant, qualsevol actuació amb intenció de facilitar les coses als esportistes d'aquí i de reconèixer-los a efectes pràctics la seva dedicació, ha de ser benvinguda.
En segon lloc, cal tenir present que amb anterioritat al reconeixement i la regulació de la dedicació significativa a l'esport va aparèixer el reconeixement pels estudis oficials de música ( i dansa en menor nombre, al meu entorn). Crec, n'estic convençut que el procediment que s'utilitza per regular aquest reconeixement ha contaminat clarament la interpretació del reconeixement a la dedicació a l'esport.
En el cas de la música hi ha una reducció real i automàtica d'hores lectives ( de la pròpia música com a matèria i d'optatives i/o altres matèries) regulada en funció de la dedicació horària als estudis musicals. És a dir una convalidació.
SITUACIÓ:
Tot i que formen part de la mateixa norma ( com es vorà al document adjunt) els reconeixements d'una i altra activitat son radicalment diferents. Molt més restrictiva la del reconeixement esportiu que el cas dels estudis musicals.
En el reconeixement esportiu a part d'una major exigència en la dedicació, no hi ha una convalidació de facto i automàtica. Que: i això és opinable, dona lloc al meu parer, a una lamentable i gens positiva picaresca: que lluny de contribuir com seria desitjable a simultaniejar ambdues activitats, com suposadament pretén la norma, dona com a resultat que l'alumne s'estalvii unes matèries sense cap consideració en relació a l'horari per exemple ( desplaçaments, possibilitats reals d'estudi musical ) o altres consideracions.
És d'aquesta picaresca d'on interpreto que neix l'interès pel reconeixement a la dedicació a l'esport, per part de qui no te dedicació significativa a l'esport de la manera que a la norma es quantifica: 9 hores o més de dilluns a divendres. Amb l'objectiu d'estalviar-se com altres companys algunes matèries, i no en canvi per poder fer més compatible o possible aquesta dedicació a l'esport.
Els detalls d'aquesta situació es poden veure molt clars en el recull de normativa que adjunto:
RECULL DE NORMATIVA: DEDICACIÓ SIGNIFICATIVA A L'ESPORT.
VALORACIÓ:
Pot ser és estrany en mi, però subscric al 100 % l'esperit de la regulació ja que calia com s'ha exposat als antecedents. També comparteixo els estrictes requisits, els controls i la mesura del que és dedicació significativa. Que. reitero, cal compatibilitzar o fins i tot compensar.
Soc molt crític amb el diferenciat procediment d'altres reconeixements, automàtics, més arbitraris, que no donen com a resultat l'esperit del propi reconeixement. Més aviat semblen una campanya de promoció, una oferta genèrica per fomentar determinades activitats. Que i aquí hi ha el problema s'encomana i contamina altres reconeixements ( com ara l'esportiu i no se si altres ? )
Una darrera consideració, que representa un però a la regulació: és admirable la dedicació a l'esport, cal reconèixer-la i fomentar-la. Ara be perquè aquest reconeixement inclou l'EF ?
- Que potser l'esport de competició te molt a veure amb el que és pretén i es tracta a les sessions d'EF ? Sospito que qui ha redactat la norma no coneix el currículum de l'EF. El que tracta, el que aporta i els seus objectius.
- És més si l'EF te la consideració que te per a tota la població, i és present a tots el cursos i nivells. Molt més necessària és per als que és dediquen significativament a l'esport. En són part important i els serà molt útil conèixer-lo en conjunt, crec.
- Si l'EF forma part del reconeixement, dona la impressió que és per la part pràctica, per l'acció, que sens dubte l'esportista fa. Però, l'EF és molt més que la simple acció, és: intenció reflexió, col·laboració, respecte, i m'aturo !
- Per tot això opino que l'EF pot formar part del reconeixement per determinades raons ( horàries, físiques, etc...) però no per definició i d'entrada. Ja que esport i EF no són en absolut el mateix. Sento dir-ho a qui ja ho hauria de saber.
EM SEMBLA MOLT EVIDENT QUE NO EXISTEIX CONVALIDACIÓ, SINÓ MOLT MÉS I MILLOR, AIXÒ SI, PER A QUI HO NECESSITA.
Etiquetes de comentaris: educació, educació física, rendiment
