Vagi per endavant l’interès pel tema, la voluntat de millora
i la necessària revisió periòdica dels continguts. Sense aquests ingredients no
ni ha res a parlar ni res a fer, és fins i tot inútil seguir llegint.
Deixant de banda consideracions ideològiques i polítiques
que condicionen i condicionaran la normativa educativa, que en aquesta ocasió han
provocat, per exemple, la publicació del nou currículum de l’ESO a una setmana
escassa de l’inici del curs (25 d’agost) perjudicant o com a poc condicionant als mateixos de sempre. Ara toca, no hi ha més
remei, centrar-se en les programacions per competències, com ja fa un temps que
es veia a venir. I que des del meu punt de vista poc o res te a veure amb
l’aplicació de la LOMCE. Per aquest motiu, aposto per una derogació ràpida de la
norma però també per un manteniment intacte ( o més valent ?) del concepte
competències.
En aquesta situació, amb les premisses exposades, l’estat
actual de les coses i les experiències prèvies de la progressiva inclusió de
les competències a les programacions. Que fem ?
Opció 0: la titulo 0 ja que no hauria ni d’existir, però...
Consisteix en elaborar un document impecable pel que fa al que indica la
normativa, però que després no te cap relació amb el que s’acaba fent a l’aula.
Se’n podria dir que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
Opció 1: Tot i disposar d’una programació actualitzada,
començar de nou definint competències en lloc d’objectius, redistribuir
continguts i elaborar noves activitats d’avaluació. En podríem dir: nova norma,
nova programació, com ha passat tantes vegades anteriorment.
Opció 2: Al disposar d’una programació revisada i
actualitzada curs a curs, aquesta opció contempla substituir objectius per competències
i relacionar aquestes amb les activitats d’avaluació. Jo ho anomenaria
adaptar-se a les circumstàncies.
Tot i voler ser objectiu amb l’exposició de les opcions no crec haver-ho aconseguit, se’m ha vist el
llautó. La meva opció és clarament la 2, ara be perquè ?
- Avaluar i per tant ensenyar per competències
comporta alguns canvis però crec que un dels més significatius hauria de ser
substituir el sistema de notes numèriques i per matèries per un de nou i
d’acord amb la filosofia competencial, com que això no passarà cal buscar una
fórmula que conjugi notes i competències ja que conviuran ( com a mínim un
temps ?)
|
Ja l'he utilitzat anteriorment, però crec que il·lustra l'explicació. |
- El nou currículum defineix els continguts
generals i per cursos, en el cas de l’EF no hi ha a la nova norma variacions
substancials (més enllà d’alguns nous termes com continguts clau i altres) en
relació a l’anterior. A diferència d’altres reformes anteriors que si van
representar canvis de tendència en l’EF i que van obligar a reprogramar i fins
i tot reorientar les programacions. Aquest fet que no s’ha d’interpretar com
una crítica, més aviat una constatació.
- El canvi normatiu permet mantenir aspectes de la
programació com ara: l’atenció a la diversitat, la metodologia i alguns
aspectes de l’avaluació com ara les activitats o els mecanismes de
recuperació.
- Per suposat, i com era d’esperar, res de la
vella i insistent reivindicació d’incrementar la presència de l’EF al
currículums per atacar de veritat i amb contundència la problemàtica del
sedentarisme a aquest grup d’edat i tots els problemes colaterals que comporta.
I que si que suposaria una necessari replantejament com a mínim en les
temporitzacions, que no en les competències que ja estan molt orientades a
l’activitat física saludable.
Si es considera que l’opció 0 no hauria d’existir i per tant
no s’hauria ni de considerar. Que prendre l’opció 1 suposa un trencament molt
més radical del que la pròpia norma proposa. El més lògic a la vista de les
opcions i les raons exposades sembla prendre l’opció 2.
Suposo que els ideòlegs, els defensors de l’educació
competencial no estaran satisfets amb la nova norma. És un fet que no s’ha fet
una aplicació valenta d’aquesta tendència.
|
Aquesta, n'hi ha moltes. Es podria considerar una aposta valenta en EF ( per superar les notes numèriques). |
La realitat és que s’ha quedat a mig camí. Per fer un pas
més en el futur ? Per no trencar de forma radical amb els esquemes tradicionals
? Per manca de recursos a l’hora d’aplicar una reforma ( estructural, amb
formació al professorat, etc.) a l’estil de la que va implantar l’ESO fa
decades ?
PER DONAR RESPOSTA A LA PREGUNTA INICIAL, EL MÉS INTELIGENT
SEMBLA ADAPTAR-SE A LES CIRCUNSTÀNCIES DEL MOMENT, ESPERANT EL PROPER CANVI.
Etiquetes de comentaris: avaluació, CCBB, educació, educació física