És un llibre que presenta els escacs o les seves situacions
peculiars com una font d’inspiració per als negocis, no soc bon negociant i mai
m’ha interessat aquest mon, per tant no puc jutjar-ne l’aplicabilitat.
En relació a altres camps que em son més afins si puc assegurar
que és de gran utilitat. A l’esport, a l’educació i en general si sou dels que
procureu fer les coses ben fetes. Ja que us hi sentireu identificats en moltes situacions que utilitza com a mostra.
En aquest sentit és apassionant de la ma d’Illescas poder
posar-se en el lloc i/o compartir experiències reservades a uns pocs privilegiats
en aquest cas dels escacs.
- la importància de meditar les decisions, de
la creativitat i de la utilitat que té analitzar els errors comesos.
- Talent, estratègia, pràctica, paciència,
tàctica, concentració, mentalitat, actitud…, totes són qüestions fonamentals
per a un bon escaquista.
Aquestes dues frases per si soles ja són una mostra, però
acompanyades d’exemples i vivències reals són apassionants i enriquidores.
Ja s’anuncia només començar i és cert: no cal ser un expert,
ni un aficionat, ni tant sols un iniciat en els escacs. Jo afegiria que sols
cal veure aquesta activitat ( esport o no ?) amb respecte i curiositat.
En el terreny esportiu, que més endavant tractaré, m’ha
sorprès l’ús de l’expressió: tècnica, aplicada als escacs. Si en l’àmbit
esportiu s’entén com a tècnica l’execució dels gestos característics d’una
especialitat, és una evidencia que els escacs ( esport o no ? ) estan mancats
de tècnica. Pel que he comprès, en el meu desconeixement, l’expressió tècnica
en els escacs és refereix a dominar les possibilitats / normes del joc. Saber
jugar, en diu l’autor. El que en els esports convencionals en diem reglament.
Seguint en el terreny esportiu no és cap secret que els
escacs són una activitat riquíssima en estratègia. Han estat molts els moments
en que he pensat en el meu amic Xesco o l’admirat Pep Guardiola ( finalment
anomenat a la pag 120 de 135, suposo que l’autor no s’ha pogut resistir ) però voldria
destacar que el text ajuda a comprendre una diferència fonamental i gens menyspreable.
Estratègia (1) i tàctica (2)
- Estrategia es lo que hay que hacer cuando no
hay nada que hacer. (1) S Tartakower
- Las buenas posiciones no ganan partidas la
buenas jugadas si. (2) G Abrahams
Si be aquestes dues cites ho deixen prou clar, m’atreveixo a
afegir que als escacs i per a l’autor:
l’estratègia és el plantejament a priori,
en canvi la tàctica és l’aplicació o la variació sobre el terreny d’aquesta
estratègia tant en el pla individual com col·lectiu.
Aquesta que pot semblar una qüestió menor, un matís, opino
que és una de les majors peculiaritats dels escacs i el motiu pel qual grans
entrenadors en són uns apassionats:
Els escacs són l’únic esport ( si he dit esport) en el que
estratègia i tàctica tenen el mateix i únic responsable. Per contra a la resta
d’esports hi ha un estratega però que posa en mans de les seves peces /
jugadors l’aplicació d’almenys una part
de la tàctica.
Per tancar el tema esportiu no em puc estar de dir que: si be
l’autor explica les diferents possibilitats i mitjans dels jugadors, a la
pràctica, p.d. No hi ha esport més objectiu estratègicament i tàctica que els escacs.
El
motiu: les peces són exactament iguals
entre els oponents, mentre que a la resta d’esports les peces / jugadors d’un i
altre són substancialment diferents tant en qualitat com en prestacions.
Fa unes línies he qualificat sense equívocs els escacs com a
esport. Aquesta és una vella polèmica. Sobre la que l’autor també es posiciona,
encara que lamento no coincidir amb els seus arguments. Pretendre sostenir que
els escacs són un esport sobre la base fisiològica és trepitjar un terreny relliscós
com a mínim. Per més que l’aspecte físic pugui o hagi de formar part de la
preparació d’un jugador. Un astronauta no és un esportista i precisa ( li va la
vida) una bona condició física, o un torero ... Hi ha infinitat d’exemples per
rebatre tal argument.
Els escacs són un esport precisament per això, perquè tot i
que mancats del component físic conté tots els demés que defineixen els esports
i alguns de forma sublim, els d’ordre estratègic i tàctic. Com altres esports
sublimen la precisió i altres l’aspecte del rendiment físic, els anomenats de
prestació. En definitiva i com a demostració: els escacs són un esport de
situació segons alguna classificació, o pertanyen a la categoria C-, A+, I- de
l’estudiós P Parlebas. Per posar només dos exemples de classificació dels
esports.
Per tancar i com aficionat a les cites i a les frases ( aquest blog n’és un
exemple) n’he triat unes poques. Voldria deixar constància que
el llibre n’està ple. D’algunes ja n’he parlat, però d’altres trenquen els
límits dels escacs i de l’esport. Com que la voluntat manifestada de l’autor és
anar més enllà, aquesta és la prova, en forma breu, que ho aconsegueix. I si us
decidiu a llegir-lo ho comprovareu amb tota la seva magnitud.
- Lo importante es no dejar de hacerse preguntas. A Einstein
- Hay una fuerza motriz mas poderosa que el vapor la
electricidad y la energia atómica: la
voluntat. A Einstein
- Lo importante no es saber, sinó tener el telefono de los que
saben.
GRÀCIES A L'AUTOR I GRÀCIES TAMBÉ AL PROPIETARI DEL LLIBRE PER UNA LECTURA TANT AMENA I PROFITOSA (us asseguro als dos que el compraré, ja que cal tenir-lo a ma). Etiquetes de comentaris: educació, esport i valors, llibres, rendiment
