No és la primera vegada que l’utilitzo, no recordo com se’m
va acudir. La veritat és que comentant-ho amb alguns companys ( Miquel Pinedo i
Joan Ortí, uns cracs en els seus camps i amb opinions més que vàlides) ja havia
constatat que era una bona idea.
El marc no és el més important però a vegades ajuda a convencer.
A part de fer-ne us a classe regularment dins del bloc de CF, ja vaig
experimentar en èpoques de la UJI impartint didàctica de l’EF les virtuts de la
proposta, més enllà del condicionament físic. Però dur-la a terme a l’INEFC (
amb un grup d’alumnes de batxillerat) i que cridi l’atenció d’algú allà ( i no
d’algú qualsevol) m’impulsa a compartir la idea, ocurrència o el recurs.
|
Deu ser el periode 10. I 20 parelles segueixen actives. Increible però cert !!! |
És de tots conegut i àmpliament utilitzat en l’àmbit
esportiu i educatiu el protocol del Test de Montreal, anomenat popularment
Course Navette. Són abastament conegudes les seves prestacions en fisiologia en
relació a la mesura de la potència aeròbica màxima, llindars, etc. Va ser, fa
anys, una prova de camp revolucionaria i segueix essent una eina de primer
ordre en el condicionament físic.
L’ocurrència consisteix en realitzar-la per parelles ( en
algun cas poden ser trios). Aquesta idea fa que la prova aporti noves coses i
com és lògic se’n perden altres.
Què es perd ?
·
Lògicament rigor en la mesura. La prova deixa de
ser tal, i per tant el resultat tant en períodes, com en recorreguts o en
valors fisiològics queda totalment invalidat.
Opino que la pèrdua es limita a aquest fet. A més no és tal
pèrdua, ja que al fer-se d’aquesta forma, lògicament, no es busca obtenir cap
mesura, ni fer valoracions.
Què es guanya ?
·
El primer guany: consisteix en convertir una
prova absolutament individual en una activitat cooperativa. Fer de la
competència que hi ha en tota prova un fet col·laboratiu em sembla un guany
enorme.
·
El segon i no menys important: és el fet de
convertir una prova que classifica i selecciona, i per tant separa, en una
activitat inclusiva i altament solidària ( especialment si s’intervé en
l’elaboració de parelles). Això, en EF especialment, no te preu i és molt i
molt educatiu.
·
En tercer lloc i en funció del nivell d’intervenció
del professor i a més dels aspectes assenyalats anteriorment. Aquesta és una
activitat autogestionada per cada parella ( o trio) allunyada d’esquemes molt
directius en la presa de decisions, que fomenta l’auto coneixement i
l’autocontrol. En aquest sentit te un
punt molt interessant en relació a l’estratègia davant d’un repte ( que es pot
definir prèviament).
·
Quart:
permet aprenentatges fisiològics de gran valor ( la freqüència cardíaca,
el ritme respiratori, la tècnica de carrera...). Que pel fet de no ser una
prova no han de quedar totalment exclosos sinó que es poden incorporar.
·
Cinquè: en el camp de l’entrenament és un
exemple magnífic d’interval training, ja
que incorpora pauses de recuperació, que són incompletes i que per tant
comporten a mesura que avança l’activitat dèficits d’oxigen. Això que és fàcil
d’explicar és difícil d’experimentar i aquesta és una excel·lent fórmula.
·
Sisè benefici: és una proposta de treball de
resistència que no te oposició a l’aula, no acostuma a ser rebutjat com altres
d’aquest tipus que s’han d’imposar. I com s’ha comentat anteriorment això te
molt de valor, especialment entre alumnat amb baixos nivells de resistència
pels que la prova (p.d) és una tortura ( o un risc de ridícul).
·
Per últim i més en el terreny del rendiment
aquesta forma d’aplicació possibilita un entrenament dels ritmes. Quan algú ha
de preparar la prova o activitats de ritme elevat, d’aquesta manera pot
conèixer amb què haurà d’enfrontar-se, que d’altra forma es fa complicat ( hi
ha altres possibilitats però ... millors ?)
Per tancar el capítol dels guanys s’ha de dir que la
realització de la Course Navette amb aquest format és molt flexible i aquest és
un benefici addicional: permet posar l’accent educatiu en determinat aspecte:
la cooperació, la solidaritat, els sistemes d’entrenament, l’estratègia, els
valors fisiològics, etc... O més d’un a la vegada.
Com desenvolupar l’activitat ?
Després de moltes realitzacions de l’activitat, sento que
calen algunes indicacions de caràcter pràctic per tal de treure’n el màxim profit.
- Considero imprescindible i gens incompatible amb
cap objectiu plantejar l’activitat com un repte / una aposta col·lectiva: Totes
les parelles o grups arribaran al període 11 ! per exemple. Aquest simple fet
reforça els aspectes cooperatius i la motivació col·lectiva ja que
individualment els participants saben que pocs poden aconseguir-ho.
- Cal remarcar que en l’execució cada parella /
grup pot organitzar-se de manera lliure amb una sola limitació: no es pot
dividir l’activitat per la meitat, s’han d’intercalar les actuacions ( d’aquesta
manera tots fan 11 minuts d’activitat en el cas d’11 períodes com a objectiu)
per períodes o millor per recorreguts i aquesta distribució pot ser / serà bo,
que sigui variable: al inici d’una manera, i avançada l’activitat d’una altra.
Aquest fet no ha d’implicar que tots els participants comparteixin per igual
els esforços sinó de forma desigual, en funció del seu nivell o el seu estat.
Qui més pot, més fa.
- En tercer lloc, com ja s’ha comentat, sembla
imprescindible la intervenció prèvia en
la confecció de les parelles ( definint-les totalment o retocant alguns
aparellaments). Aquest fet és molt transcendent ja que s’assegura l’assoliment
del repte, la possibilitat de cooperació i altres. Això únicament és possible
amb parelles / grups heterogenis en relació al nivell de resistència dels
participants.
SI ALGÚ S’ATREVEIX A
PROVAR-HO, CREC QUE NO SE’N PENEDIRÀ.
ESPERO QUE NO SIGUI UN SACRILEGI PER A JOAN ANTONI PRAT (
LA VEU DE LA COURSE I PROFESSOR DE MOLTS DE NOSALTRES), ALLUNYAR LA PROVA DE L’ENTRENAMENT I APROPAR-LA A L'ENSENYAMENT.
De fet, tots ho heu sentit, ell diu: “és el vostre resultat no
ho oblideu” i com que ho fa en plural d'aquesta manera la frase te més sentit.
Etiquetes de comentaris: act física per a tothom, educació física, resistència