dissabte, 9 de maig de 2015

IDEA, OCURRÈNCIA, RECURS ?

No és la primera vegada que l’utilitzo, no recordo com se’m va acudir. La veritat és que comentant-ho amb alguns companys ( Miquel Pinedo i Joan Ortí, uns cracs en els seus camps i amb opinions més que vàlides) ja havia constatat que era una bona idea.

El marc no és el més important però a vegades ajuda a convencer. A part de fer-ne us a classe regularment dins del bloc de CF, ja vaig experimentar en èpoques de la UJI impartint didàctica de l’EF les virtuts de la proposta, més enllà del condicionament físic. Però dur-la a terme a l’INEFC ( amb un grup d’alumnes de batxillerat) i que cridi l’atenció d’algú allà ( i no d’algú qualsevol) m’impulsa a compartir la idea, ocurrència o el recurs.

Deu ser el periode 10. I 20 parelles segueixen actives. Increible però cert !!!


És de tots conegut i àmpliament utilitzat en l’àmbit esportiu i educatiu el protocol del Test de Montreal, anomenat popularment Course Navette. Són abastament conegudes les seves prestacions en fisiologia en relació a la mesura de la potència aeròbica màxima, llindars, etc. Va ser, fa anys, una prova de camp revolucionaria i segueix essent una eina de primer ordre en el condicionament físic.

L’ocurrència consisteix en realitzar-la per parelles ( en algun cas poden ser trios). Aquesta idea fa que la prova aporti noves coses i com és lògic se’n perden altres.

Què es perd ?
·         Lògicament rigor en la mesura. La prova deixa de ser tal, i per tant el resultat tant en períodes, com en recorreguts o en valors fisiològics queda totalment invalidat.
Opino que la pèrdua es limita a aquest fet. A més no és tal pèrdua, ja que al fer-se d’aquesta forma, lògicament, no es busca obtenir cap mesura, ni fer valoracions.

Què es guanya ?
·         El primer guany: consisteix en convertir una prova absolutament individual en una activitat cooperativa. Fer de la competència que hi ha en tota prova un fet col·laboratiu em sembla un guany enorme.
·         El segon i no menys important: és el fet de convertir una prova que classifica i selecciona, i per tant separa, en una activitat inclusiva i altament solidària ( especialment si s’intervé en l’elaboració de parelles). Això, en EF especialment, no te preu i és molt i molt educatiu.
·         En tercer lloc i en funció del nivell d’intervenció del professor i a més dels aspectes assenyalats anteriorment. Aquesta és una activitat autogestionada per cada parella ( o trio) allunyada d’esquemes molt directius en la presa de decisions, que fomenta l’auto coneixement i l’autocontrol. En aquest sentit  te un punt molt interessant en relació a l’estratègia davant d’un repte ( que es pot definir prèviament).
·         Quart:  permet aprenentatges fisiològics de gran valor ( la freqüència cardíaca, el ritme respiratori, la tècnica de carrera...). Que pel fet de no ser una prova no han de quedar totalment exclosos sinó que es poden incorporar.
·         Cinquè: en el camp de l’entrenament és un exemple magnífic d’interval training,  ja que incorpora pauses de recuperació, que són incompletes i que per tant comporten a mesura que avança l’activitat dèficits d’oxigen. Això que és fàcil d’explicar és difícil d’experimentar i aquesta és una excel·lent fórmula.
·         Sisè benefici: és una proposta de treball de resistència que no te oposició a l’aula, no acostuma a ser rebutjat com altres d’aquest tipus que s’han d’imposar. I com s’ha comentat anteriorment això te molt de valor, especialment entre alumnat amb baixos nivells de resistència pels que la prova (p.d) és una tortura ( o un risc de ridícul).


·         Per últim i més en el terreny del rendiment aquesta forma d’aplicació possibilita un entrenament dels ritmes. Quan algú ha de preparar la prova o activitats de ritme elevat, d’aquesta manera pot conèixer amb què haurà d’enfrontar-se, que d’altra forma es fa complicat ( hi ha altres possibilitats però ... millors ?)

Per tancar el capítol dels guanys s’ha de dir que la realització de la Course Navette amb aquest format és molt flexible i aquest és un benefici addicional: permet posar l’accent educatiu en determinat aspecte: la cooperació, la solidaritat, els sistemes d’entrenament, l’estratègia, els valors fisiològics, etc... O més d’un a la vegada.

Com desenvolupar l’activitat ?
Després de moltes realitzacions de l’activitat, sento que calen algunes indicacions de caràcter pràctic per tal de treure’n  el màxim profit.
  • Considero imprescindible i gens incompatible amb cap objectiu plantejar l’activitat com un repte / una aposta col·lectiva: Totes les parelles o grups arribaran al període 11 ! per exemple. Aquest simple fet reforça els aspectes cooperatius i la motivació col·lectiva ja que individualment els participants saben que pocs poden aconseguir-ho.
  •   Cal remarcar que en l’execució cada parella / grup pot organitzar-se de manera lliure amb una sola limitació: no es pot dividir l’activitat per la meitat, s’han d’intercalar les actuacions ( d’aquesta manera tots fan 11 minuts d’activitat en el cas d’11 períodes com a objectiu) per períodes o millor per recorreguts i aquesta distribució pot ser / serà bo, que sigui variable: al inici d’una manera, i avançada l’activitat d’una altra. Aquest fet no ha d’implicar que tots els participants comparteixin per igual els esforços sinó de forma desigual, en funció del seu nivell o el seu estat. Qui més pot, més fa.
  • En tercer lloc, com ja s’ha comentat, sembla imprescindible la intervenció prèvia  en la confecció de les parelles ( definint-les totalment o retocant alguns aparellaments). Aquest fet és molt transcendent ja que s’assegura l’assoliment del repte, la possibilitat de cooperació i altres. Això únicament és possible amb parelles / grups heterogenis en relació al nivell de resistència dels participants.

SI ALGÚ S’ATREVEIX A  PROVAR-HO, CREC QUE NO SE’N PENEDIRÀ.


ESPERO QUE NO SIGUI UN SACRILEGI PER A JOAN ANTONI PRAT ( LA VEU DE LA COURSE I PROFESSOR DE MOLTS DE NOSALTRES), ALLUNYAR LA PROVA DE L’ENTRENAMENT I APROPAR-LA A L'ENSENYAMENT. 
De fet, tots ho heu sentit, ell diu: “és el vostre resultat no ho oblideu” i com que ho fa en plural d'aquesta manera la frase te més sentit.