dissabte, 23 de maig de 2015

EL RUGBI COM A EINA, EL RUGBI COM A EXCUSA: EL RUGBI A L’ESO.



Pot ser no tothom sap que al currículum de l’ESO hi apareixen aspectes a tractar com: els esports d’equip, aspectes relacionats amb la lluita, el desenvolupament per mitjà de les activitats físiques del treball amb equip, la cooperació, la generositat o l’autoconeixement  i l’autoestima, entre molts altres...
El ventall de possibilitats, esports o activitats, a escollir és molt ampli per tractar aquests continguts i/o per desenvolupar competències com:
·         Administrar l'esforç, autoavaluar-se i autoregular-se,
·         Gestionar les emocions i comportaments en situacions diverses per aconseguir un bon creixement personal i emocional.,
·         Disposar de les habilitats socials necessàries per relacionar-se amb els altres.
·         Conèixer i acceptar les pròpies capacitats.
·         Tenir confiança en un mateix.
      De fa molt temps comprovo curs rere curs quant d’exitosa és la decisió de desenvolupar aquests continguts, ara competències, per mitjà del rugbi. Les raons / justificacions són diverses i algunes d’elles peculiars:
  1. Els nivells inicials de l’alumnat no interfereixen i/o dificulten el procés d’aprenentatge tècnic, ni tampoc la introducció d’aspectes tàctics, ni finalment l’aplicació d’aquests al joc “real”. Aquest fet ve donat per les peculiaritats de la dinàmica del joc ( escassa transferència amb d’altres esports d’equip) i per la manca d’experiències prèvies de l’alumnat en aquest esport. 
  2.  Tot i que el nivell físic de l’alumnat és sempre un condicionant les activitats, fins i tot dels  jocs en situacions reals de pràctica ( al que els docents hem de donar resposta). En aquest cas, el rugbi és molt fàcilment adaptable a nivells de condició física diversos ( fins i tot els més allunyats). Aquest fet és especialment destacable, quan com tothom sap, les sessions d’EF són mixtes i heterogènies en l’aspecte físic. 
  3.  La relació tècnica-tàctica és molt equilibrada. En el sentit que no hi ha grans i complexes requeriments tècnics ( que condicionen la possibilitat de jugar) i d’altra banda tot i que tàcticament ( i reglamentàriament) pot ser molt complex és possible simplificar-ho sense que el joc perdi la seva essència.
  4. Al ser un esport minoritari i desconegut és molt fàcil de complementar la part pràctica amb explicacions o cerques d’informació. Tant en relació a l’esperit més enllà del joc ( 3r temps o cullera de fusta), com de la seva història ( “ un dia William Web Ellis...”, els All blacks o Invictus) que va molt més enllà d’un simple esport.
Fins aquí podríem parlar del rugbi com a eina, no és cap novetat que molts professors, ex jugadors o no, l’utilitzem a classe. Personalment he escollit 4rt d’ESO ja que opino que és el moment idoni per maduresa física ( desenvolupament musculoesquelètic, capacitat aeròbica, necessitat de la QF velocitat, etc.) i psicològica per aprofitar totes i cadascuna de les consideracions prèvies. Sense que això impliqui que anticipar l’aplicació del rugbi sigui un error ( hi ha aspectes aprofitables a molts nivells, però se’n perden alguns).

L’expressió: el rugbi com a excusa prové del fet de compartir els criteris exposats i altres que dos col·legues dels instituts de La Sénia i Ulldecona segur que tenen i que es poden afegir als exposats.

Aquesta coincidència ens ha portat a situar el rugbi al mateix punt del currículum ( 4rt d’ESO) i una vegada feta aquesta actuació dur a terme una jornada conjunta per compartir i amplificar els efectes de la nostra elecció.
El fet comentat anteriorment, la fàcil aplicabilitat de la tècnica i la tàctica al joc, ens dona la possibilitat ( molt valorada per l’alumnat ) de convertir el joc amb una veritable activitat d’avaluació, fàcilment observable i objectivable fins i tot per part de l’alumnat ( si es desitja implicar-lo en l’avaluació). De fet a Alcanar el torneig interclasses ( en ocasions mixt en altres amb categories) ja és un clàssic abans de vacances de setmana santa.
La novetat i el que motiva l’entrada és que, per tancar el cercle, enguany s’ha organitzat, per compartir i amplificar els efectes del rugbi com a contingut, el primer campionat intercentres de rugbi.
Què Compartim ( tant alumnes com professors) ?
·         Una jornada d’activitat física, formes i dinàmiques de funcionament d’aspectes relacionats amb la matèria ( escalfaments, animació, companyonia, respecte...)
·         Transport ( convivència) fins al lloc de realització del campionat.
·         Formes i models d’organització i de gestió dels grups ( gestió dels equips, arbitratges ).
·         Un final d’activitat tant propi del rugbi com el tercer temps, amb que l’amfitrió obsequia als    visitants.

Què Amplifiquem en els alumnes ?
·         El valor de l’amistat, el respecte, la tolerància més enllà del resultat, l’èxit o el fracàs esportiu.
·         I en relació a aquests valors  les competències exposades i que amb el rugbi pretenem desenvolupar.
·         Els aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris tractats a l’aula i a cada centre, gràcies a l’efecte que te en els joves la competició.
·         Els efectes que te la comparació, que no la competició, amb les accions dels altres: com heu i han escalfat ? Com heu i han reaccionat a la derrota/victòria ? Com heu i han participat a les activitats ?

Aquest recull d'imatges ajudarà a fer-se una idea de les virtuts de la proposta ( accions tècniques, tàctica i estratègia, esportivitat i respecte...) 




 

Que una sola jornada amb un nivell d’esforç organitzatiu i de pressupost més que assumible s’obtinguin i/o s’incrementin tant els beneficis del que s’ha fet a l’aula, em fa pensar ( i crec que és compartit) que potser hem tardat massa a organitzar-ho, en el cas del rugbi. Opino que l’experiència és aplicable a altres continguts/esports /activitats tot i que com ha quedat dit el rugbi és especial.

SI NO US HO HEU PLANTEJAT, COM S’HA COMENTAT EN ALGUNA ALTRA OCASIÓ, NO US EN PENEDIREU D’UTILITZAR EL RUGBI A L’ESO, I SI HO COMPARTIU ENCARA MÉS.