Que els esportistes no tenen el do de la oratòria, és un fet
més que demostrat ( aquesta imatge n’és una mostra). Soc dels que pensa que
aquest tema podria millorar, per la influència (negativa en aquesta cas) que
tenen sobretot en relació als nens i joves.
Com be diu el nom de la secció d’aquest programa humorístic,
els esportistes estan preparats per: “parlar al camp”.
Que molts s’expressin malament, a base de tòpics i frases
fetes no és senyal que siguin poc intel·ligents ( tots). La noticia que segueix
mostra com han d’aplicar la seva intel·ligència ( els que la tenen, que no són
tots) a la pràctica esportiva.
S’hi parla d’entrenament cognitiu. Que podria explicar-se de forma breu, com la necessitat de pensar / reflexionar en el que es fa i no simplement fer-ho, de forma mecànica i irreflexiva.
|
Això demana l'entrenador als jugadors. |
|
En situacions com aquesta cal aplicar-ho.
|
Per ampliar aquesta breu explicació
enllaço un document que complementa la informació.
S’HA
CRITICAT MOLTES VEGADES ( AL BLOG) L’EXAGERADA ATENCIÓ QUE ES PRESTA A L’ESPORT
D’ALTA COMPETICIÓ I AL FUTBOL EN CONCRET.
AQUEST FET, ARA GRÀCIES A LA NOTICIA,
POT JUGAR A FAVOR DE LA DIFUSIÓ D’ALGUNES IDEES QUE HAN FORMAT, FORMEN I
FORMARAN PART DE L’EF.
TOT SEGUIT
EXPOSO TRES SITUACIONS DE L’EF QUE TENEN A VEURE AMB L’ENTRENAMENT ( EN AQUEST
CAS APRENENTATGE) COGNITIU.
- Presentació del material (escrit,
explicacions, presentacions, apunts ...)
L’ Educació Física és una àrea pràctica,
però
per aquest fet no està exempta de conceptes i explicacions ( teòriques ), que
són imprescindibles per a realitzar una pràctica correcta i profitosa, ja que
és bàsic saber en tot moment; Què s’està fent i com s’ha de fer ? Això
que no és poc, és el que es pretén amb aquest material.
L’estudi (
pròpiament dit) no és l’objectiu prioritari de la matèria d’EF. És més adequat
referir-se a l’hàbit, la participació
activa i el seguiment, tant de la pràctica com de les explicacions teòriques.
- Tècniques d’estudi aplicades a l’EF.
LA PRÀCTICA:
La matèria:
els continguts, les activitats, l’avaluació…
estan plantejats per a que siguin assolibles pel 100% de l’alumnat (
independentment del seu nivell motriu). Això si, cal en tots els casos
participació activa, regular i al màxim de les possibilitats de cada alumne.
Aquesta participació ha de ser reflexiva i comprensiva i no purament mecànica
i/o repetitiva.
- Explicació en relació a la tàctica.
LA TÀCTICA
DELS ESPORTS.
Com s’ha
comentat al principi, l’entrenament d’un esport s’ha de realitzar a la pista o
al gimnàs, per aquest motiu no s’exposarà res relacionat amb la tècnica, cada
esport té les seves exigències i peculiaritats i l’aspecte físic ja s’ha
tractat sota la denominació QFB en altres escrits.
Sí que podem
en canvi tractar el tema de la tàctica, ja que a part de tenir una part
pràctica ( de pista ), cal una reflexió i una actitud determinada que és la que
s’intentarà exposar aquí.
Per
explicar-ho de forma senzilla, si la tècnica és el què ? i el com ? d’un esport
, la tàctica és el quan ? i el per què ?.
Què faig ?
tiro a cistella. Com ho faig ? amb un braç, estirant el braç, flexió del
canell, etc... Quan ho faig ? En el moment
que estic sol o l’adversari no tapa el tir. Per què ? perquè la pilota m’ha arribat del
meu company, a una distància que em permet tirar. Això és tàctica, individual i
col·lectiva !!!!!!!
La dificultat en el moment de
prendre decisions tàctiques es troba més que en cap altre qüestió en el
temps. Quan més temps tens per analitzar la situació i per prendre una
decisió, més fàcil és encertar. En segon lloc, el fet que la decisió
sigui individual o col·lectiva també augmenta la dificultat en el segon cas.
NO SE SI ÉS
UNA IL·LUSIÓ, PERÒ POTSER, L’EXEMPLE DE L’ENTRENAMENT DE LUCAS SILVA SERVEIXI (
DONAR A CONÈIXER I APLICAR ) DE MODEL POSITIU PER A MOLTS ESTUDIANTS.
Etiquetes de comentaris: educació física, esport, rendiment