diumenge, 29 de març de 2015

HERR PEP.



De Martí Perarnau i editorial Corner és en primer lloc una lectura recomanable. Com a entreteniment sense més. Si sou o vau ser guardiolistes us encantarà. Si sou culers també, ja que encara que no és el centre del relat hi ha referències constants al Barça . Si no ho sou, però en canvi sou aficionats al futbol, també crec que us interessarà.

Com que no li cal publicitat ho deixo estar. 



En el meu cas a les condicions assenyalades s’uneix  el fet que he buscat en el llibre, que em van regalar, paral·lelismes: Entrenador – professor. ( Per cert, moltes gràcies !, He sigut ràpid, m’ha agradat )
Soc de parer que en general existeixen aquests paral·lelismes, però sospito que hi ha major o menor correlació depenent de la tipologia  d’un i altre. Quedi clar que en el cas d’existir, això no ha considerar-se necessàriament positiu. Un mestre no pot gestionar la seva classe com un equip, en canvi, em semblen aplicables a la tasca de l’entrenador algunes aptituds dels pedagogs.

I clar, Guardiola pel poc que jo coneixia: bàsicament la seva forma d’explicar el futbol i la seva trajectòria em sembla un entrenador molt semblant a un mestre. Més enllà dels seus sistemes de joc o la seva forma de treballar i de gestionar cada plantilla, que desconeixia fins ara.

És en aquest punt que he decidit compartir tres moments de la narració de Marti Perarnau, com també fa ell al llibre, que a més d’il·lustrar alguns aspectes de l’esport d’elit que són molt aprofitables en educació, mostren el que fa temps sospitava: en Pep és un bon professor.

MOMENT 1: 


Com haureu comprovat no es refereix directament a Guardiola ( encara que més endavant en la narració ell utilitza, l’exemple d’Estiarte). Però explicar un concepte amb exemples, i exemples propers, és una virtut dels mestres. Si el concepte és la solidaritat, el be comú per damunt del propi ego. Em sembla un gran missatge per un equip, un professor o un alumne.


MOMENT 2: 


Pel que he llegit un clar moment Guardiola: disposició a ajudar, dedicació total, estratègies les que calguin, però a canvi actitud. En el cas de joves estudiants, ni adults ni tant rodejats ( tot i que tenen família) un mínim d’actitud i voluntat hi ha de ser i s'ha d'exigir.
Una diferència a favor del entrenador, si no es dona el cas: traspàs ( no se n’anomena cap però em venen alguns noms a la memòria). El professor en canvi: ni tria, ni fitxa, ni traspassa, ha de motivar...

MOMENT 3: 


Aquest moment explica clarament el compromís d’en Pep, em sembla recordar que l’únic que ha adquirit mai. El famós: persistir. Que s’aplica a si mateix, que per tant admira, demana i exigeix.

D’una banda defineix clarament que la base de l’èxit es troba en el treball diari i d’altra banda exemplifica com han de ser, en el seu cas, els bons futbolistes. Tant un com l’altre exemple són aplicables a l’educació en termes idèntics. En tot cas aquí la diferència pot raure en la mesura de l’èxit, en el primer cas públic i notori, en l’altre més íntim i personal.

SI EL LLEGIU SEGUR QUE HI TROBEU MÉS MOMENTS, PERÒ SI NO ÉS EL CAS, AQUESTS TRES CREC QUE SÓN D’ALLÓ MÉS EDUCATIUS. GRÀCIES MARTÍ, GRÀCIES PEP. I DE NOU GRÀCIES PEL REGAL.
PD: A una entrada recent anomenava a CR 7, no crec que em segueixi, però el llibre li faria un gran favor !!!