dilluns, 2 de febrer de 2015

Cuatro clases ...

Sabeu allò de: “ 4 clases de hombres hay....”

De la mateixa manera, es donen alguns ( més de 4) casos de docents que:

El primer: Tot i tenir preparació en la matèria que imparteixen, posar-hi interès, tenir motivació en el seu ensenyament i  aptituds adequades. No tenen preparació suficient ni interès pel fet educatiu, tampoc motivació, allò que se’n diu vocació, i les seves actituds estan orientades a altres terrenys professionals.      
   

Segon: O altres, que a pesar de disposar de preparació en la matèria i estar interessats en la mateixa no estan motivats ni tenen aptituds per ensenyar-la. En aquests casos sol existir una manca de preparació, interès i motivació o potser d’aptituds en relació a la docència.


Tercer: Alguns encara que disposen de sobrada preparació estan mancats d’interès i motivació a pesar de mostrar o haver mostrat aptituds ( en el passat). Acostumen a ser docents poc adaptats als canvis de l’ensenyament actual, més que als canvis ( més aviat escassos) o la evolució de la seva matèria. No es troben interessats, ni motivats i no cultiven les aptituds de la docència actual.


Quart: Els hi ha que tot i tenir preparació de l’àrea i de la docència, posar-hi interès tant en la matèria en concret com en l’educació en general, estan mancats d’aptituds. En aquests casos el factor determinant és la motivació. Els definiria com excel·lents teòrics que no acostumen a concretar el seu saber a l’aula.

Cinquè: Són escassos els docents mancats de preparació en la matèria que imparteixen ( tema de les afinitats d’àrea). Llevat de comptades excepcions a causa d’aquesta normativa. Crec que són més determinants els altres condicionants de la docència: interès, motivació i aptituds en relació a la matèria i a l’ensenyament en conjunt.



En aquest repàs que no pretén se exhaustiu, ja que al combinar tants apartats: la casuística és amplia ( més de cinc). Si crec que queda quins són clar els elements a combinar: Preparació, interès, motivació i aptituds en relació a la matèria a impartir i a la docència en general i tot el que suposa.

És d’esperar que hi hagi, i els hi ha, més dels que el sistema pel seu funcionament mereix. Docents amb bona preparació, tant inicial com continuada, interessats en la seva matèria que estan motivats que treballen a gust, amb gust pel que fan i que tenen bones aptituds per fer-ho, que a més tenen o van adquirint preparació en relació a la docència en general, s’interessen per temes docents més enllà de la seva matèria, estan motivats a pesar de les circumstàncies i situacions puntuals i tenen aptituds personals positives en relació a l’ensenyament en conjunt.

Si tenim en consideració que parlem d’ensenyament, de persones ( adolescents en molts casos o nens/es en altres) que el resultat final dependrà de molts factors, entre altres el que m’ocupa ara, es a dir la suma de les accions de molts docents ( de perfils diferents com s’ha vist) al llarg de la vida acadèmica d’un jove. 
És una veritable casualitat que predomini un o altre perfil de docent, i la casualitat és mala companya de la qualitat. Cal alguna cosa més.

Tots en mirar enrere, si teniu una edat. En mirar als  professors, si sou estudiants o en mirant als companys, si sou docents. Podeu  posar nom ( o mot, si sou estudiants ) a cada perfil mencionat.
Feu la prova ! Si és tan fàcil per a qualsevol, perquè no ho fa qui n’és responsable ?

Si fins i tot els bons professionals ( els descrits en darrer lloc) cometen errors. Ja que a pesar de ser bons, no són perfectes,  tenint en compte les dificultats de la tasca en si mateixa i les implicacions externes que te ( famílies, entorn social, cultural i altres).

Com és possible que ?
  • No es valori de forma diferent a professionals amb perfils tant clarament diferenciats. I des de temps immemorial ( i va per a llarg, crec) a final de més tots són iguals.
  •  Els esforços ( inútils, de totes totes) es centrin en el marc legal de l’educació en lloc de dirigir-se als protagonistes del fet educatiu. Cap llei s’ha acabat de desenvolupar, cap és del tot satisfactòria. I sempre es topa amb els mateixos problemes ( no és estrany no s’ha fet res). D’això se’n diu utilitzar l’educació, no, ocupar-se’n.
  • Es pugui utilitzar l’educació valorant-la únicament o principalment pels resultats, els famosos indicadors: l’estrella dels indicadors és el de promoció, el del fracàs escolar ( que millora, i seguirà millorant a velocitats supersòniques). La frase: “ Allò important és el camí i no el destí” em persegueix darrerament. Apliquin-la en aquest cas ( autoritats educatives). Els indicadors poden ser una eina genial per emprendre el veritable problema, no la finalitat que a més amaga el problema.
  •  L’educació sigui el refugi ( ben pagat per cert) d’excel·lents professionals en els seus respectius camps, però que mancats de formació docent, d’interès i d’aptitud per a ensenyar, que en conseqüència no fan la funció a que estan destinats. A qui beneficia ? Qui ho pateix ?  Quina n’és la causa ? Te solució ?