Hi ha diverses formes d’abordar el tema de la relació
creixent entre l’esport i els negocis. Era un tema pendent, anomenat a la
darrera entrada, i al que s’ha fet referència indirectament en repetides
ocasions.
No em sento preparat per fer un estudi econòmic de l’impacte
de l’esport a l’economia. Tinc però la impressió de que aquest impacte és
creixent. El que plantejo aquí és una modesta recerca en diversos àmbits de
l’esport que mostra que aquest impacte és generalitzat, creixent i en molts
casos, no tots, clarament negatiu.
Per no abusar he seleccionat 6 textos ( d’entre els moltíssims
que circulen per la xarxa i pels mitjans de comunicació) que mostren a les
clares, l’estat de les coses. Crec ?
- El running és un exemple paradigmàtic del que
està passant darrerament en quant a la pràctica esportiva i l’economia. I és
una excel·lent mostra del que s’ha anomenat anteriorment com la industria i el
negoci de l’esport.
Després de llegir, hi ha infinitat de consideracions a fer. Aqui en deixo algunes:
Hi ha diners a guanyar a les apostes: més enllà de l’ètica,
fem apostes!
Hi ha especulació als
comitès organitzadors de grans esdeveniments: segueixen organitzant-los de la
mateixa manera, com renunciar-hi !
Els
mitjans de comunicació formen part imprescindible del negoci: el fan possible,
li donen visibilitat i segurament formen part del “negoci”.
Que les federacions
han sigut i són a l’esport les caixes d’estalvis de la vida real és una
obvietat: ja sabem com està la cosa ! Un bon negoci per alguns...
Que són molt
joves (nens) per a especialitzar-se en
un sol esport ? Si però paguen ! Que no hi ha controls mèdics ? Si hi ha però quota de participació i a
vegades per damunt del que ofereixen. Tant s’hi val, quants més n’hi hagi més
negoci.
COM EN MOLTS ASPECTES DE LA VIDA, NO HI HA RES DOLENT PER
DEFINICIÓ. COM HA DE SER DOLENT QUE L’ESPORT SIGUI UNA ACTIVITAT POTENT, TAMBÉ
ECONOMICAMENT.
EL PROBLEMA VE DELS EXCESOS. FALTA D’ÈTICA, DE PRINCIPIS I CERCA
DE BENEFICI ECONÒMIC A QUALSEVOL PREU I ABANS QUE CAP ALTRA COSA ( I L’ESPORT
EN TE UNES QUANTES DE POSITIVES).
Al FINAL EL RISC POTSER SIGUI: MATAR LA GALLINA DELS OUS
D’OR. I NO EN EL SENTIT DE QUE NO SIGUI NEGOCI, QUE SERIA UN PROBLEMA NENOR.