diumenge, 28 de setembre de 2014

MORT O CADENA PERPÈTUA, PER A L’EF ?

Si llegiu això en què penseu ?

·         “Un model d’educació integral que afavoreixi un estil de vida saludable i els valors humans i socials en un marc de convivència i cohesió, i que té com a premissa l’oferta d’una iniciació a la pràctica fisicoesportiva a tots els infants i adolescents entre 3 i 18 anys.”
·         “Una oferta d’activitat fisicoesportiva universal i de qualitat per a la iniciació i la pràctica fisicoesportiva regular dels infants, adolescents i joves de Catalunya,”
·         “Un model d’educació integral que afavoreix un estil de vida saludable i els valors humans i socials en un marc de convivència i cohesió, estructurat d’acord amb una proposta d’activitats fisicoesportives coherent i adaptada a aquests valors i a les necessitats educatives dels infants i adolescents, desenvolupat per tècnics especialistes”

Jo, si no disposes de més informació ( sense saber d’on han sortit aquests fragments )  i qualsevol mímimament avispat diria: deu referir-se a l’Educació Física.

DONCS NO !!!  

S’ha extret d’una norma recentment aprovada:  RESOLUCIÓ PRE/2073/2014, de 8 de setembre, per la qual s'aprova el Pla estratègic d'esport escolar de Catalunya, 2013-2020.

Pot ser el títol és massa radical, però si ho afegim a la regressió que pateix de fa uns anys  l’EF o , pels qui veuen el got mig ple, l’escassa evolució que ha experimentat a pesar de les moltes problemàtiques que li són afins ( i de les declaracions d’alguna ministra). Aquesta resolució es pot interpretar com una sentència.

A cadena perpetua, es a dir a romandre en l’estat actual ( clarament millorable si s’atén a algunes recomanacions ), infinitat d’atribucions i influències en relació a l’educació en el seu conjunt, sobre la salut, en relació a la integració/socialització, sense oblidar les que li són específiques de formació i desenvolupament motriu.

O a mort si s’interpreta que hi ha una identificació tan gran ( que es pot arribar a confondre, com s’ha vist) que pot ser substituïda en alguna de les parts substancials, si be és cert, que no son el tot.

Queda absolutament clar al text de la resolució, quan diu:  “quedant fora d’aquest àmbit l’educació física en horari lectiu i l’esport federat.” 
És interpretable però també opinable:
  1.  Quina gran oportunitat perduda al no vincular l’EF reforçant-la, dotant-la de més mitjans,  sobretot temporals, que son els que més necessita avui per avui. Ja que d’infraestructures, atribucions, materials i humans (professors) afortunadament a dia d’avui estem ben dotats.
  2.  Quina complicació més gran ( cal rellegir els tres punts inicials per entendre’n la dimensió ) aconseguir sense les eines de que disposa l’EF ( sobretot  humanes i els institucionals / formals ) aquests encomiables objectius. Deixant-la a part com és diu textualment. S’haurà  de crear una nova xarxa, un nou cos professional ? No. Infraestructures: les escolars, lògic. Els subjectes: els alumnes, quins sinó ?  En el moment de gestionar-ho: els centres i el professorat ( això si sobretot amb voluntarisme ).  Si tant necessiten l’educació ( física en part) perquè no potenciar-la ?
  3.  Com a opinió. El pla estratègic és necessari ? SI. Els programes que inclou són útils ?  SI, però des del meu punt de vista complementaris al molt ( i podria ser més) que aporta l’EF.  El PCEE ha estat, a vegades més i altres menys, un complement molt potent, el complement ideal, per a l’EF. És una llàstima que aquest pla resti o freni  l’evolució necessària de l’EF.

Alguna, molta o poca ? Deu de ser la implicació de l’educació i de l’EF quan entre els membres de la comissió de seguiment (de més 30 membres) que estableix la resolució hi ha:  
  •  Un representant de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.
  •   Un representant de cadascun dels departaments de la Generalitat competents en matèria d’ensenyament, d’infància i adolescència, de joventut i de salut.
  •   Un representant dels comissionats a proposta de Departament d’Ensenyament.

Per alguns, que hi siguin li dona importància a l’educació, per altres serà una mesura de l’escassa importància del sector (3, de més de 31).

Finalment diu la resolució: “El Pla proposa diverses línies estratègiques i plans d’actuació per a cadascun d’aquests àmbits, amb un total de 15 línies estratègiques i 83 plans d’actuació.” Al seu redactat, que com és lògic us recomano consultar. s’hi exposen les 15 línies estratègiques.

De les quals: la 1a, la 2a i la 7a,  quedarien complertes potenciant l’EF. 
La 3a mostra indirectament quant d'important és el sector educatiu ( i l’EF especialment). 
La 4a línia sembla desplaçar l’EF a un segon pla,  en lloc de situar-la  al centre i ser-ne un complement necessari. 
La 5a línia te pur caràcter organitzatiu dels diversos àmbits de l’administració que s’haurien de donar per superats. 
A la 6a: com es pot suposar, a l’esport escolar i el federat hi trobo a faltar les sinèrgies amb l’EF (ni tant sols aquí hi apareix).  
La 8a i 9a línies es refereixen a la dotació econòmica del pla ( per cert molt inferior a l’alternativa plantejada, L’EF és més cara). Pot ser aquesta és la gran raó,  la clau del perquè s’ha redactat d’aquesta forma el pla. 
Les línies 10a i 11a són vàlides i de lògica sigui quina sigui l’opció organitzativa, optimitzar recursos sempre és raonable. 
La nº 12 adquireix especial importància en deixar de banda l’EF ( de totes maneres hi ha una regulació de les professions de l’esport ). 
Molt relacionades amb aquesta darrera les 13a i 14a   referents al voluntariat i als agents que duen a terme accions  en que sols de forma colateral apareix l’EF.  
I finalment la 15a línia relativa a la difusió, desitjable en qualsevol  acció o actuació.


ESPERO, COM VA DIR RECENTMENT UNA COMISIONADA DEL PCEE QUE:  EL PLA SIGUI TANT ADAPTABLE.  I  PER TANT ENS PERMETI ALS QUE L’APLIQUEM NO MATAR L’EF. JA QUE LA NORMA NO HO HA FET, HO HAUREM DE FER NOSALTRES.