dissabte, 21 de juny de 2014

SUSPENDRE.

suspens -a 

[1839; del ll. suspensus, -a, -um, íd; en el sentit de 'recurs narratiu que manté l'interès', calc de l'angl.suspense, i aquest, del fr. (en) suspens 'en suspens']
1 adj En estat d'expectació, d'indecisió, perplex.

 2 CIN/LIT 1 m Recurs de retardar la resolució d'una situació crítica mitjançant la inclusió d'accions secundàries en l'acció principal, per tal de mantenir i augmentar l'interès i les emocions de l'espectador o el lector. 


m ENSENY Nota que certifica d'haver estat suspès en un examen, un curs, etc., i que generalment comporta l'exigència de repetir-lo.


Aquesta és una época de l’any en que aquesta paraula en totes les seves accepcions ( totes, a més de la nº 3 pròpia de l’ensenyament, s’hi relacionen ) adquireix molt de protagonisme.
Suspendre a vegades és difícil d’assumir, també és una decisió difícil de prendre. Quan un suspèn (alumne) a vegades no accepta que ha comès errors greus. Quan un suspèn ( professor) ha d’acceptar crítiques i ha de poder, mirant enrere, reconèixer que ha donat senyals i avisos previs a la situació final ( si no és el cas s’interpretarà com una traïció).

Acceptar un suspens o una qualificació per sota de les expectatives mai és fàcil ( i a cop calent menys) ja que hi ha una part (involuntària, però que hi és) que pot interpretar-se com un menyspreu. Estic convençut que hi ha dos requisits imprescindibles: 1. Cal una explicació el més clara possible i 2. Calen criteris, escrits, clars i invariables, des del primer moment del procés ( l’alumne que suspèn o l’insatisfet, no els te en compte, però el professor els hi ha de poder recordar).   


Són freqüents i incòmodes els plors del suspès (encara que comprensibles), no són en canvi acceptables ( ni comprensibles) i es donen a vegades, en EF més que en altres casos, crec ? El menyspreu, el qüestionament (sempre a posteriori i vinculat al resultat) de la raó de ser de la matèria, en conjunt o d’alguna part especialment inconvenient per al gust o interessos personals.
En determinats nivells, postobligàtoria, es dona freqüentment el comentari: “la teva nota em fa baixar la mitjana”. A aquesta socorreguda frase acostumo a respondre: “no es meva, és la teva nota” i “l’interès per la mitjana cal que sigui anual no puntual”. Més enllà de frases, aquest fet denota desconeixement del procés complet.
Cal no oblidar, que el cas d’un suspens sempre implica una nova oportunitat ( mantenir l’interès, retardar la ressolució, expectació, repetir-lo), deia la definició inicial. Aquesta nova oportunitat difícilment aconseguirà l’èxit sense explicació i sense comprensió dels criteris. Sobre la base de la indecisió o la perplexitat, també presents a la definició, no serviran noves oportunitats.

Crec imprescindible aprofundir una mica més en relació als criteris. Avaluació individual no implica criteris diferents. Recuperació no és sinònim d’oferta, saldo o low cost, recuperar és una nova oportunitat d’aconseguir el mateix. 


En aquest sentit hi ha una part de l’avaluació basada en la justícia ( mateixa eina de mesura, mateixos aspectes a tenir en compte ) que no vol dir (en EF, per exemple) objectivitat absoluta, ni exclusió de valoracions personalitzades. L’existència d’uns criteris garanteix que tots els alumnes són valorats amb les mateixes eines, tant se val si parlem de convocatòria ordinària o extraordinària.
Finalment, i després d’anys a la professió, crec que hi ha un tret distintiu entre els alumnes suspesos i els insatisfets amb la nota atorgada:
·         En altres temps era comú la manca d’explicació o la manca de claredat en relació als criteris. Actualment, ja no és el cas ( generalment).
·         Abans i ara, el que tenen en comú aquests alumnes és un total desconeixement dels criteris d’avaluació de la matèria ( ho percebeixo, quan faig l’explicació de la nota ). Aquest fet no implica crec ? Que qui te èxit els conegui a fons i actui en conseqüència. El que passa és que qui te èxit te uns principis / hàbits / conductes més aproximades als criteris.

Com que la publicació, impressió i inclusió dels criteris a plataformes, documents, pàgines web, etc.  no és suficient per a tot l’alumnat. Caldrà ( no és molt modern) fer-los copiar repetides vegades al llarg de l curs ?