dimecres, 28 de maig de 2014

L'esport en %.

No fa molt de temps em va arribar, per via d'una companya, aquest vídeo del CSD. Atractiu (ben fet), interessant i el que més important amb missatge.
L'esport en 100 paraules.

Vaig decidir utilitzar-lo ( i ho seguiré fent) com a eina de reflexió en relació a algunes pràctiques en particular ( realitzades a classe d'EF a l'ESO) i de l'esport en general en un sentit més profund  ( al batxillerat) analitzant les diverses orientacions que pot tenir. Ha estat, i encara és una feina que alguns alumnes ( voluntàriament ) m'han ajudat a fer, i que més enllà del valor estètic i promocional ( del que també se'n pot parlar) que sens dubte te. Permet fer algunes valoracions: 
1. Tot i que no tot és positiu, s'han obviat d'entre les 100 paraules aquelles que podriem anomenar la part fosca de l'esport. La qual cosa tenint en compte el suposat objectiu del vídeo, em sembla un encert. No veig utilitat en incidir en aquests aspectes en un mitjà com aquest.
2. Hi ha missatge, en positiu, be ! Però, quin és el missatge ?
  • De les 100 paraules més de 60 es poden associar a l'esport competitiu. Aproximadament unes 40 es refereixen clarament a l'esport educatiu i també 40 al que anomenem objectiu utilitari. Mentre que unes 20 estan orientades a l'esport recreatiu. 
  • Aquesta associació l'hem fet persones concretes, alumnes i jo mateix, és per tant subjectiva i opinable. I crec necessari remarcar que hi ha diverses, moltes duplicitats en l'associació de paraules a objectius. Aquest fet explica que el resultat global sigui major a 100 ( 160 aproximadament).
  • A pesar d'això crec que aquesta distribució no es casual, sinó molt significativa. Mostra de forma inequívoca quines són les prioritats de la màxima institució esportiva del país: COMPETICIÓ i les paraules diuen molt clar el que això comporta. Si be es reconeixen en l'esport  altres valors EDUCATIU i RECREATIU, aquests queden clarament relegats a un segon terme 
  • Aquest vídeo voluntàriament o involuntària ens presenta l'esport competitiu com a finalitat i no com a mitja o eina. Una llàstima, una bona ocasió ( inversió i difusió) desaprofitada, o no ? Si no existeix la voluntat de prioritzar un altre tipus d'esport.
  • M'hi he referit en altres entrades i em sembla imprescindible la referència a l'enquesta d'hàbits esportius dels espanyols ( feta per cert pel mateix CSD). Per ser breu, parla d'uns percentatges totalment contraris, a la inversa.
3. Aquest vídeo és un reflex dels percentatges d'un esport, però no del que la població viu i practica. Pot ser són els del que la gent veu.
No em puc estar de comentar (en relació a aquest darrer apartat), encara que sigui secundari, o no ? El fet que revisant el vídeo hi apareixen més de 60 vegades símbols nacionals ( nom, escut o bandera). Cal ? És imprescindible per transmetre el missatge esportiu o hi ha més ?  .