El dol de l'esport.

Desgraciadament, com diu el text, no és un fet puntual o poc freqüent.
Amela no és un cas aillat

No se si és oportú comentar aquesta desgraciada noticia. Vagi per davant el màxim respecte per totes les persones que pateixen problemes greus, que en alguns casos els duen a la mort ( per diverses causes) i les seves families. Tant si són esportistes com si no ho són, l'esport no els hauria de fer diferents en aquest cas.
El motiu del meu comentari ve motivat justament per aquest fet: L'ESPORT, podria !, hauria ! de ser ( ben entès) un antídot a aquestes situacions, i com es veu no ho és. El perquè em sembla clar: hi ha visions de l'esport que el fan nefast per a la salut ( fins i tot la mental) dels qui el practiquen o l'han practicat,  i no el saben entendre d'una altra manera.



Quan això passa, la resposta, curiosament sempre o quasi sempre amb esportistes d'esports minoritaris o poc reconeguts, és la reclamació d'ajuda a posteriori, una vegada abandonada la pràctica. Ja és tard, i com es veu a vegades no te remei. Reivindico accions abans, educació esportiva, en els valors de l'esport. Tota pràctica  més enllà de ser exitosa esportivament, rendible econòmicament, i a vegades fins i tot amb valor publicitari.
Sempre hauria de ser saludable ( el paper del dopatge en alguns casos és clamorós), i pedagògica. On queden a vegades la solidaritat, el respecte, la responsabilitat, el companyerisme. En front de l'egoisme, el triomf a qualsevol preu, la dedicació obsesiva, la manca d'altres estimuls vitals, etc.

Massa vegades s'escolta en boca d'esportistes d'èxit: "l'esport ho és tot, m'ho ha donat tot". Aquesta entrada és el necessari contrapés. Hi ha ( i és freqüent ) a qui l'esport ( un determinat esport) li ho ha pres tot !

S'ha avançat, però no podem admetre, cap esportista no format en l'esport i en general com a persona.  A tots els que s'anomena a l'article els ha mancat una porta de sortida, l'esport els ha atrapat i no han pogut trobar la forma d'escapar. L'única escapatoria o fins i tot la forma de no quedar atrapat és la formació.

EN MOLTS ASPECTES DE LA VIDA S'APLICA LA PREVENCIÓ (els accidents per exemple. En l'esport també: la seguretat) NO VEIG EN AQUEST CAS DIFERÈNCIA: PREVENCIÓ = EDUCACIÓ.

Etiquetes de comentaris: ,