Aquesta és una
breu selecció de l’entrevista adjunta, la seva lectura us farà pensar ( educació
en general). Per motivar-vos a llegir-la he triat alguns fragments provocatius
( fora de context pot ser ho són més)
Jo professor d’EF,
per deformació professional en faig la lectura en clau d’àrea.
- Que l’error existeix és una de les raons
de ser de l’EF ( l’assaig – error és un mètode d’aprenentatge molt recurrent en
EF) que un ha d’avergonyir-se’n una autèntica barbaritat, contrària a totes les
indicacions tant del currículum ( practicar, experimentar, millorar …) com de la bona praxis del professor.
- Recentment m’ha referit al tema dels exàmens
(escrits i la teoria) amb una altra entrada, per tant ja està fixada una posició
en relació al tema i no és sospitosa de caure en els mals que s’anuncien. Fent
però una lectura àmplia i entenent com a exàmens en EF proves practiques. Es
pot dir que, MAI, tindrà més valor en EF
una prova que el procés d’aprenentatge precedent ( jo en dic el dia a dia). Per
tant i per contrarestar l’afirmació la prova constitueix, ben utilitzada, la
referència necessària perquè l’alumne conegui els seus errors.
- En aquest 3r cas l’autor aplicant la sentència
a l’EF, ho posa molt fàcil. Les sessions d’EF no són altra cosa que: “arriscar-se”
a participar, “ficades de pota”, errors /correccions, encerts / reforços, i també explicacions i reflexions clar.
- En darrer lloc, la referència a les
notes afecta per igual a totes les matèries, i la veritat de la sentència dependrà més de l’ús
que se’n faci que de les notes en si mateixes. Aquest us com és lógic és
personal ( tant del professor com també de pares i alumnes). Per tant
personalment entenc la nota com un missatge de com va el procés educatiu ( que
s’acompanya de tota mena d’explicacions per poder rectificar els errors o donar
a conèixer els encerts o punts forts).
De totes maneres l’EF no te l’exclusivitat de res, ni
tant sols de la (crec que demostrada creativitat que atresora) pot existir una
EF mecànica, repetitiva, poc imaginativa, poc participativa. Que lluny de ser contrapunt d’altres matèries amb les seves mancances, en fa seguidisme.
En resum i excepte el darrer aspecte més personal , estic convençut de no exagerar si afirmo que per les seves característiques i continguts no hi ha matèria que pugui fomentar més la participació i la creativitat que l’EF. Si us heu animat a llegir el text complet us adjunto un altre enllaç on hi trobareu la participació del professor Robinson al programa REDES d'Eduard Punset. S'hi tracten aquests conceptes de forma diferent, clar.