divendres, 17 de novembre de 2017

Esport i competències.


Que un esport és un contingut propi de l’EF ( sigui del curs que sigui ) està fora de tota discussió. 
Grup de 2n d'ESO, en plana pràctica de l'handbol a la sessió d'EF.

Temps mort a l'handbol, per corregir accions d'un partit.
Exercici globalitzador del treball defensiu ( una de les correccions necessàries )
                                                                                                                                                               Que la pràctica esportiva a l’àmbit educatiu ( curricular ) a més dels estrictament motrius ( tècnica, tàctica ... ) te valors relacionats amb les actituds i l’educació emocional és també una evidència.

En aquest context, si és la prioritat del docent ? Que ho és. Davant el creixent protagonisme de les anomenades competències* cal establir una fórmula de comprovació de l’assoliment dels aspectes tractats a l’aula.
*M’atreviria a definir-les com: l’adquisició d’habilitats, destreses i actituds més enllà d’un contingut concret, així com la seva aplicació en altres situacions reals ( relacionades o no amb el contingut original ).

Davant la necessitat de valorar l’adquisició de competències esportives (d’handbol en aquest cas), quina millor forma que el joc en situació real:  reglamentari i de competició. Sense afegitons però, aquesta fórmula vestida amb les modernes competències ( o les arxipopulars rúbriques ) seria de les més tradicionals i clàssiques de l’EF.

Què li cal a l’activitat per convertir-la en veritablement competencial ?

1.      Transferència amb altres activitats ( en aquest cas esportives ) de característiques similars.
2.      Priorització des de la docència d’aspectes extra esportius d’un contingut purament esportiu.
3.      Valoració, fins i tot sublimació de l’aprenentatge per damunt del resultat pur i dur.
4.      Possibilitar i utilitzar ( en dia a dia ) l’observació i la reflexió entre companys dels aspectes tractats.

5.      Per mitjà d’una rúbrica ( mai com a finalitat en ella mateixa ). Donar a conèixer els aspectes a avaluar per a l’autoavaluació, l’avaluació entre iguals i l’avaluació més formal i tradicional.

 
Sense algun d’aquests 5 elements imprescindibles serà impossible que la pràctica d’un esport dins del currículum sigui veritablement competencial.
 
Cal assenyalar, i saber, que alguns dels aspectes no son valorables de forma immediata ja que forma part de l’objectiu que tinguin permanència en el temps ( especialment el punt 1 i també el 3 ).

Observacions realitzades pels alumnes i exposades al gimnàs, en forma de resum ( eina de millora ).
La pauta d'observació ens ajuda a millorar, com a un altre nivell i amb altres objectius ( d'elit ) també apareixen arguments semblants ( ho podeu sentir a l'enllaç ). Heus aquí l'anomenada transferència.
Roda de premsa d'un entrenador i sobretot del jugador Pau Ribas.

A MÉS DEL CURRÍCULUM LA VIDA ESCOLAR DONA MOLTES POSSIBILITATS DE COMPROVAR EL VERITABLE VALOR COMPETENCIAL DELS CONTINGUTS ESPORTIUS O MOTRIUS ( extraescolars, activitats de pati, sortides ... en son alguns exemples ).

TOT EL QUE S’HA DESCRIT I RES DE FORMA AÏLLADA, ÉS EL QUE DONA SENTIT A UN ESPORT AL CURRÍCULUM.


diumenge, 5 de novembre de 2017

EF, CCBB, TFG.



Les competències bàsiques de les que tant es parla darrerament ( sembla que se’ls vol donar un nou impuls ) poden ser interpretades / enteses / aplicades de moltes formes diferents.



Algú sembla interpretar-les com una solució màgica i el pas definitiu cap a la millora educativa ( sobretot en els documents i no tant en la seva aplicació real ).  
Altres hi veuen una oportunitat, a la seva aplicació del dia a dia, per globalitzar / interrelacionar amb altres les accions d’una matèria concreta.
La meva modesta interpretació és que les CCBB poden ser una forma més ( mai l’única ) d’anar més enllà dels continguts, fins i tot més enllà de l’EF.
Fa un parell d’anys ( quan tot això començava ) ho expressava d’aquesta manera, a una entrada:


No puc veure el futur, per tant no se quin serà el recorregut de les CCBB. El que si veig claríssim és que tota millora i tot progrés passa per l’aula, segur que s’ha de sustentar amb documents ( encara que no només amb documents ) però el centre d’acció docent és l’aula ( gestió, planificació, execució i avaluació ) per tant, aquí és on s’ha de focalitzar l’atenció.

Amb aquesta visió centrada a aula i al meu entendre sense allunyar-nos ni una mica de l’aplicació de les CCBB. Una alumna en pràctiques i jo mateix ( molt més ella que jo ) vam focalitzar l’atenció en un seguit d’aspectes més enllà del currículum, que per tant és podria considerar competencial.
Tot va començar amb un llibre, com explicava fa uns mesos amb una ressenya: 


El tema i l’acció va ser: l’anomenat CURRÍCULUM INVISIBLE.


Evidentment va caler analitzar, valorar, descriure’n accions... Especialment de cara al TFG que se’n derivaria, tot de forma documental.
L’acció important, transcendent i útil però es va donar a l’aula, a la pràctica. El més curiós del cas és que no va caler afegir cap acció, a més que les que ja son habituals a les sessions d’EF de 3r i 4rt d’ESO d’un curs qualsevol.

Per tant crec que es pot afirmar que més enllà d’estudis, definicions, teoritzacions que han calgut, en aquest cas per al TFG. L’EF s’ha mostrat, per si sola sense més, com una matèria instrumental i competencial de primer ordre ( així ho han viscut els alumnes ).

LLUNY DEL QUE A VEGADES SUCCEEIX:  TFG TEÒRICS I ALLUNYATS DE LA REALITAT, AQUESTA EXPERIÈNCIA HA PERMÈS PER MITJÀ DEL TREBALL RECOLLIR I MOSTRAR EL QUE CADA DIA APORTA L’EF ( amb l’anomenat currículum invisible o a les CCBB ).

VERSIÓ COMPLETA DEL TFG DE: Carla Cornelles.
GRÀCIES CARLA I ENHORABONA PER LA FEINA.