dimarts, 16 de gener de 2018

EMOCIONS I EF.



Pot ser no és conegut que en cas d’assistir a classe d’EF alumnes amb NEE de caràcter físic, els centres comptem amb assistència de fisioteràpia. Enguany aquest és el cas a una grup de 2n d’ESO i a més de l’assistència regular a l’aula i d’assessorar i coordinar les accions i tasques a realitzar, Susana ha volgut oferir-nos una taller que relaciona motricitat / música / emocions.



En el marc de la UD de ritme i expressió, just abans de la seva avaluació, amb algunes sessions prèvies que els han posat en situació  i molt relacionat amb una lectura feta a l’aula ( que tractava del llenguatge corporal ) .
 

Va sorgir la iniciativa: podríem mostrar als alumnes que més que el llenguatge oral, el corporal mostra de forma molt clara les emocions, que conèixer-lo i dominar-lo és un gran valor i una eina molt positiva.
Aprofitant la seva formació paral·lela a la de fisioterapeuta en el camp de l’educació emocional i la familiaritat que te amb els alumnes per la seva presència setmanal ens vam plantejar la sessió.

Teníem ( tenia ella ) algunes coses clares:

  •  El missatge no podia ser complicat.
  • La sessió precisava de treball previ ( altres sessions relacionades ), per tant es situaria al final de la unitat.
  • La música seria el fil conductor.
  • Hi hauria les parts habituals ( escalfament, part principal i un final ).
I teníem alguns dubtes:

  • Es podia fer una sessió equivalent a les que es fan a primària ( i que Susana havia fet ) ?
  • El treball previ: amb música ( balls populars ), de representació i imitació seria una bona prèvia?
  • La irregular acollida que han tingut aquestes temàtiques, poc convencionals a l’EF, condicionaran també la que plantegem ?
  • Com acolliran els alumnes una sessió ordinària impartida per una persona “aliena” en part al grup classe ?
Amb les certeses i a pesar dels dubtes s’ha dut a terme la sessió / taller, que ja sense la seva impulsora s’ha repetit amb els altres grups.


RESULTAT:

  1. En relació a les certeses tot s’ha plantejat segons el previst. El nucli central ha consistit amb una escaleta de 7 nivells emocionals representats per 7 músiques que indueixen a l’alumne a comunicar-se motriument ( sense cap expressió oral ) de determinada manera amb un interlocutor. En canviar la música i amb unes simples indicacions s’han pogut descobrir i mostrar la majoria de les emocions.
    Representació de l'escaleta que ha acompanyat la sessió.
  2. Ha estat precís modificar una mica el nivell de l’explicació inicial ja que els alumnes de 2n d’ESO poden comprendre les emocions de forma més àmplia i complexa que alguns de primària. Altra cosa és la seva predisposició.
  3. No és pot saber si les sessions prèvies han servit, el que és segur és que hem tingut tots algun referent. Per tant sembla que si. ( haver interpretat alguna música permet lligar-la més fàcilment a una emoció i haver representat algun objecte, persona o acció facilita representar o interpretar una emoció ).
  4. Ha pesat com creiem, la concepció o la creença de que l’EF te a veure únicament amb el rendiment, l’entrenament o l’esport i no li son propis aspectes com l’expressió, el ritme o l’emotivitat. Els alumnes no estan prou avesats a l’observació i la reflexió amb les activitats físiques, n’esperen molta acció i poc anàlisi o fins i tot pur entreteniment sense més valor.
A pesar dels pros i contres exposats, dels encerts i dels errors de la posada en pràctica dues conclusions:

Primera: Potser, segur que no ho dominen ( amb una hora no ho podíem pretendre ) però crec que haver-los ho mostrat ha estat sens dubte un encert. Si més no per seguir descobrint que l’EF és alguna cosa més que joc, esport i exercicis.
Segona: que cal seguir guiant als alumnes pel camí de les emocions, ja que o be estan instal·lats permanentment al nivell 6 ( enfrontats / discutidors ) de l’escaleta o al nivell 2 ( trist / desmotivat ) i cap d’aquests nivells son l’estat ideal d’aprenentatge que necessiten.

TOT I QUE RETOCADES LES IMATGES MOSTREN DIVERSOS MOMENTS DE L'ACTIVITAT

Un moment de l'escalfament previ.
Estat de tranquil·litat ( nivell 4 ) al que s'ha recurrit varies vegades.
Nivell 7, extrem proper a l'agressivitat
Calma final... Reflexió i comentari de la sessió.



Gràcies Susana en nom meu. per l’ajuda que suposa la teva feina sempre. I gràcies en nom dels alumnes pel taller, que si be potser no han aprofitat al 100 % , tard o d’hora segur que els serà útil.




dissabte, 30 de desembre de 2017

EL TEMPS I L'EDUCACIÓ.

Fa uns mesos escrivia en relació als fills i la feina a l'educació.
http://pepefalcanar.blogspot.com.es/2017/07/pare-i-professor-o-professor-i-pare.html

Ara, a unes dates familiars i període de lectura i relax m'ha retornat la idea. Gràcies a la secció criatures del diari ARA.
Que us recomano tant si sou, pares i mestres, com si sou pares o mestres.

Del que tot seguit comento n'he fet una lectura com a professor, encara que com deia fa mesos és impossible abstreure's de la condició de pare.



Educar tampoc és una feina solitària. ( afirma Julio César Pérez entrevistat per Francesc Orteu )
Ni solitària ni fàcil. Cada nen és un món i cada persona que educa també. Aprenem a educar en la mesura que avancem en l’educació, a força d’equivocar-nos sovint. Faig moltes coses que pensava que no faria mai. Un amic em va avisar: quan creus que domines la situació, el nen passa a l’etapa següent i cal tornar a començar.

Com a professor m'he sentit totalment identificat amb l'expressió: equivocar-me, fer coses noves i recomençar una i mil vegades son el meu dia a dia i sobretot la sensació totalment falsa de domini que mai és total ni permanent.

Com a pare també afirma:

M’obliguen a jugar o a posar-me, literalment, a la seva altura. Des de més avall es veu tot de manera diferent, tot sembla molt més gran. Els meus fills em fan recordar aquella sensació de totalitat, de present absolut, d’absència de temps.

Ho signo també com a professor ( el punt de vista de l'altre ), però em  quedo amb la referència, la primera directa, al temps.

Què et costa ? ( pregunta F Orteu a Amadeu Carbó )

Donar-los el temps que necessiten. És allò de “Coi, ara no emprenyis que tinc coses importants a fer”. I és clar que sí que hi ha coses importants a fer, sobretot amb els fills. També em posen fora de la zona de confort aquelles preguntes ...

Segona i molt potent referència a temps, sobretot si ets docent. Que diferent seria la feina si no existís una limitació tant gran en el temps ( tant en extensió com en distribució ). A l'EF i l'aprenentatge motor aquesta és una limitació molt i molt gran que es viu de forma estressant.

Com a professor de secundària em sembla molt transcendent tot el contingut del reportatge d'Alba Castellví, de que acompanyo l'enllaç:



 S'hi diuen coses com:

... té a veure amb l’eficiència, amb el fet que necessitem fer-ho tot molt ràpid i perfecte.

si no fomentem l’autonomia dels infants, “a l’adolescència la cosa es complica molt perquè, de cop, els exigim que facin coses que no han fet mai”. I el conflicte està servit.

no és gens fàcil d’acceptar per als adults, perquè el que volem és que els nostres fills estiguin bé, que no tinguin problemes, que no ensopeguin amb les pedres del camí, i el que fem és anar-los traient aquestes pedres pensant que els fem un favor. 

Així, doncs, una altra de les raons per les quals els pares i mares tendim a passar-los al davant o a treure’ls les castanyes del foc als nostres fills és perquè volem evitar que tinguin problemes.

Però encara hi ha més motius, com ara evitar el conflicte. Quan els pares no resolem les dificultats o els problemes dels fills el més probable és que es generi un conflicte que, com a pares, intentem evitar ...

A aquesta selecció hi ha la tercera i definitiva referència a temps ( ràpid i perfecte ) i es relaciona amb el tema de l'autonomia que al seu temps ens duu a l'adolescència i als conflictes. GENIAL.

Constància, paciència, confiança, coherència son algunes de les virtuts que pares i professors hem de tenir. Hi ha però un valor superior que cal i que tot ho pot: EL TEMPS.

Com crec que pot interpretar-se de la selecció de textos, serà el TEMPS el que al final donarà o traurà raons ( quan més tard més gran serà el problema o fills petits problemes petits, fills grans problemes grans ).

TOT PLEGAT TENINT EN COMPTE QUE L'EDUCACIÓ ( a casa o a l'escola/ institut ) ÉS UN PROCÉS A LLARG TERMINI, ÉS A DIR QUE VOL / NECESSITA TEMPS.