dimarts, 18 de juliol de 2017

Pare i professor o professor i pare ?



Arran de diverses activitats de  formació recents  m’he adonat que molts professors i no professors, professionals de diversos camps, parlen dels seus fills:  son una referència, com a exemple, element motivador... En definitiva ens influencien.  

No és cap descobriment que la paternitat marca, però ho fa només personalment o també ho fa professionalment ?
 
Pensant-hi més a fons  m’he adonat que dels quasi 30 anys d’exercici professional en el terreny de la docència i/o de l’activitat física ( d’ençà que vaig acabar la llicenciatura, ja que les experiències laborals prèvies no compten, o si ? ). N’he exercit 24 essent pare i quasi 20 sent-ho per partida doble.

En determinat moment per exemple, va caler decidir si a més de pare ( a això no es pot renunciar ) seria el mestre dels meus fills en diverses situacions. Així com he vist postures radicals: jo mai voldria, diuen alguns o altres fan veritables malabarismes per coincidir amb els seus fills.  He estat a les dues situacions ( ser-ne el  profe i escollir no ser-ho ) i no sabria donar una resposta única:  el moment,  la persona ( fill/a ), el context...  condicionen la decisió.  Això si,  sempre naturalitat i rols clars ( tot i que hi ha anècdotes divertides, segur ).
Si  tot el tema és reduís a aquesta decisió no mereixeria més comentari. Hi ha més, molt més.



















El punt de vista, el compartir, el deixar fer, la distància, l’exigència, les comparacions, l’empatia, l'orgull, la decepció, la diversió ...

Tot plegat és podria resumir en:  el fet, la capacitat, la possibilitat de situar-se al lloc de l’altre. Virtut impagable sempre,  però que en aquest cas te dues vessants:  la de l’alumne i també la del pare. Que constitueixen,  juntament amb el mestre,  el triangle màgic de l’educació.

El bon professor ( el mal professor no te remei, tant si és pare com si no ho és ) moltes vegades centra la seva atenció a la matèria, la tasca, el grup. Està capficat en el fet de que la seva feina funcioni, això no sols és positiu, sinó  desitjable.
Aquest professor, qualsevol professor agraeix, necessita feedback, informació de com és viu el procés. I els bons ho busquen, ho provoquen i a més actuen en conseqüència. Si s’és pare i professor es disposa d’informació privilegiada de com viu el teu fill la seva formació ( feines, organització, valoracions, correccions, etc. ) per tant és molt fàcil extrapolar-ho a la teva feina.

Aquesta mateixa situació fa que com qualsevol  pare tinguis una opinió de la tasca docent dels mestres / professors  dels teus fills ( tracte, rigor, exigència, dedicació, claredat ... ). Que com a tots els àmbits de la vida és diversa i variada. Per tant també serà  extrapolable el fet de desitjar i per tant buscar una valoració positiva de la teva tasca dels altres pares, comprenent de primera ma el seu punt de vista, que és també el teu.

Al fet de ser capaç posar-se al lloc de l’altre s’hi pot afegir l’element comunicatiu, molt important pels educadors.
Explicar-se és una de les habilitats que he ha de tenir tot docent, més enllà de la capacitat de convicció o de disposar d’arguments contundents. Ajuda i molt en el cas dels alumnes tenir l’experiència negociadora de tot pare o mare i saber que finalment ( pot ser molt al final ) hi haurà un no o un prou. En el cas de que la interlocució sigui amb pares:  saber de primera ma en quina situació poden estar ajuda.  Saber, per exemple que la seva visió, sobretot en cas de conflicte,  està clarament condicionada de partida pel seu fill ajuda  a oferir un altre punt de vista:  el del professor o la institució. Saber que el fet educatiu no és l’únic i que cal relacionar-lo amb altres aspectes de la vida és molt útil.
El saber i la utilitat no son només teoria en aquests casos,  perquè en la teva doble condició d’una o altra forma ho has viscut en primera persona i això realment serveix, si no s’oblida.


A més del que s’ha exposat fins ara, la paternitat és a més un intangible.  Ja que de forma similar a qualsevol procés d’aprenentatge és passa de la dependència, de la total direcció al control o seguiment a distància, fins arribar a la total autonomia.
Tot al seu moment i amb la mida justa. Com passa amb el procés educatiu en el que professionalment i a diari estem immersos. El doble vessant enriqueix tant l’un com l’altre.
Vist d’aquesta manera, i partint de la base que tots/es els/les pares/mares procurem fer-ho el millor possible. Es pot suposar que els que a més son mestres,  i tenen la mateixa intenció ( fer-ho el millor possible ) poden comptar amb un gran avantatge professional.
Sempre que no vegin alumnes, sinó fills ( com els seus ). Com voldries que tractessin als teus fills ? És la pregunta. O no vegis famílies, sinó a tu mateix buscant explicacions o complicitat. Com voldries que t’ho expliquessin ?

He tingut la possibilitat de treballar als més diversos nivells educatius al llarg de 30 anys des d’infants fins a universitaris. I ara encara que els meus fills ja siguin grans, n’adono que  moltes vegades he trobat  alguna referència en ells,  que m’ajuda i motiva:  a tractar als demés com voldries que tractessin als teus.
Tant se val si és: planificant, avaluant, impartint una sessió o atenent a famílies o alumnes.

Podria semblar finalment que únicament els pares o mares de família poden ser bons professionals i evidentment no és això. O que estic fent apologia de la paternitat, tampoc és el cas ( cada cosa al seu temps, no cal córrer ).
Si però que cal, aprofitant l’experiència d’altres, escoltar el missatge,  que com deia al principi  aquests  darrers dies s’ha repetit molt, i no de forma casual,  a un curs de formació per a professionals de l’EF.

LLICENCIATURA, CAP, GRAU, MÀSTER, FORMACIÓ PERMANENT ...  ENS PODEN FER MILLORS PROFESSORS. LA PATERNITAT ES POT AFEGIR I CONSIDERAR UNA EINA DE MILLORA PROFESSIONAL NO FORMAL, ÚTIL SENSE DUBTES ( gràcies família ).

Un toc humorístic mai fa mal, encara que serveixi per constatar que alguna cosa ha canviat.

diumenge, 16 de juliol de 2017

UJI, curs d'estiu 07, 2017


L'estiu potser no és la millor època ( als temps actuals ) per fer formació, però dins del marc que ofereixen els cursos d'estiu de l'UJI  es va plantejar una formació amb aquest objectiu: 

" ... cal una vacuna. La formació dels professionals de la motricitat ( mestres, professors, monitors, entrenadors ... ) que per tant abasten a tots els practicants ( especialment infants i joves ) poden actuar com una vacuna ... "


ARTICLE COMPLET

Començament, 1r dia: presentació inauguració.


















Una vegada acabat el curs cal fer algunes consideracions:
  • En primer lloc agrair a l'UJI l'aposta, la confiança fins i tot en condicions difícils.
  • Agrair també a cadascun dels participants la seva disposició i dedicació al que de cada un es va  sol·licitar. ( 25 hores de formació son moltes i tots han acomplert les expectatives ).
  • Al moment del balanç és innegable que s'esperava major participació, ara be no es podia trobar un grup més actiu, motivat i participatiu.
  • Hi ha hagut temps per a tot i pel que es desprèn de les valoracions el curs ha acomplert les expectatives, tant pels organitzadors com, i més important per als participants.
És just reconèixer que alguns, per usar la terminologia de l'article, ja venien vacunats. A altres potser se'ls ha inoculat el virus de la motricitat amb intenció. En qualsevol cas tots n'hem sortit reforçats, crec ?

Si heu participat al curs el següent document us servirà de recordatori, si no heu assistit us podeu fer una idea del que ha estat la setmana. I potser, només potser, és una forma de donar a conèixer futures accions d'aquest estil.

RESUM, RECORDATORI, MEMÒRIA DEL CURS  ( PDF)

El recull de fotografies més extens de cada una de les activitats del curs també està a disposició a aquest enllaç: 

TOTES LES FOTOGRAFIES DEL CURS 

L'UJI va enregistrar una de les intervencions, concretament la d'Esther Santos el dijous, al següent enllaç teniu disponible el reportatge resultant: 

http://www.uji.es/com/noticies/2017/07/1q/curs-7-esther-santos/ 

Fins aquí l'edició d'enguany del curs d'estiu 07, L'educació física com a recurs pedagògic.
JA ESTEU VACUNANTS, PER MOLT DE TEMPS, ALGUNS POTSER PER SEMPRE.




diumenge, 9 de juliol de 2017

Retorn a l'INEFC

Ara fa justament un any escrivia en relació als cursos d'estiu.
http://pepefalcanar.blogspot.com.es/2016/07/experiencies-dels-cursos-destiu-de.html

Enguany he tornat, senyal de que el que deia era cert. Va ser i ha estat enguany molt agradable i enriquidor. Serveixen els mateixos agraïments, reflexions i alguna cosa més.

Foto del concurs d'Instagram ( que hi hagi sort )


El Retorn ha estat molt més complet del que aparenta:
  • Tornar un any després amb dues noves experiències és com a poc: gratificant.
  • Tornar a sentir les ganes d'aprendre, de compartir i de millorar, encomana entusiasme.
  • Tornar a trobar-me amb amics i companys d'estudis i de professió és sempre una excel·lent oportunitat. Com ho és sempre tornar a l'INEFC, lloc d'origen del que som avui.
  • I finalment tornar, gràcies a una de les experiències, a la infantessa olotina ( jugant com un xiquet, com es veu a la imatge ) encara que amb un sentit diferent, més professional, va ser tot un plaer.
Els assistents tindran el material, però tinc costum de posar-lo a disposició de tothom ( és una de les funcions del blog ), ho teniu a continuació:

NO EF DINS L'EF
PEDRA ALTA (un joc inusual )

NO SE SI HI HAURÀ UNA TERCERA EDICIÓ ?  EN QUALSEVOL CAS, UN DOBLE PLAER.

divendres, 30 de juny de 2017

CCBB, evidentment.

El tema de les CCBB és una constant a la feina, als mitjans quan es parla d'educació i també al blog ( fins avui se'n ha parlat diverses vegades ) a l'etiqueta que duu aquest nom:

http://pepefalcanar.blogspot.com.es/search/label/CCBB

Al moment de tancar el curs m'ha sorprès la demanda a més de múltiples valoracions i memòries, la d'una memòria explícita del treball competencial a l'aula a les diverses matèries.


La sorpresa, per no dir-ne indignació ( des del meu punt de vista ) ve en el següent sentit: no és nova la presència i inclusió de les CCBB a les programacions, ja fa temps que se'n parla i el millor de tot: s'aplica ( ?? ) o això creia...
És sorprenent que amb les CCBB incorporades a les programacions, que amb competències d'àrea al decret de currículum i per tant a les aules ( ?? ), calgui explicitar en un document extra com es fa.

A la demanda, crec que es podia respondre de dues maneres:
  1. Elaborar un llistat, una bateria, una relació d'accions competencials concretes.
  2. Redactar un escrit que fes evident la presència de les CCBB a determinada matèria en conjunt, en aquest cas a l'EF.
Em sembla evident que l'opció 1 a més de tramposa ( mostrar accions anecdòtiques ) podia ser infinita, ja que com mostra la imatge anterior el fet competencial: o és una constant, o simplement no és. Repassant les paraules del mapa anterior és fàcil comprendre que cada dia, cada activitat inclou treball competencial.
Conclusió: s'ha optat per la solució 2: Per mitjà d'un escrit fer evident, explícit el plantejament competencial de l'acció docent ( no de forma puntual sinó diària i constant ).

CCBB a l'EF explicitació.

A mode de resum del text enllaçat és podria dir que avaluar per competències ( s'hi parla molt d'avaluació ) equival o és el pas previ a ensenyar competències.
Molt significatiu és aquest fet ara, que sembla que les autoritats educatives incidiran finalment ( fins ara no s'hi han atrevit ) en clau competencial a l'avaluació.


Aquesta darrera imatge ajuda a reforçar la idea de que el treball competencial o és diari o simplement no és. Ja que es fa difícil trobar una sessió on no s'hi tracti alguns dels elements que apareixen. Encara que, i potser és una paradoxa, utilitzar-los sobretot puntualment no vol dir necessàriament treballar per competències.

EN FI, SI ES TRACTA DE DOCUMENTACIÓ FEINA FETA, PERÒ SI ES TRACTA DE CREURE'S LES CCBB O COMPROVAR-NE L'APLICACIÓ NO EM SEMBLA LA MILLOR MESURA ( ho diu algú que veu les CCBB com una actitud un valor i no un element concret o plausible ).

dimarts, 27 de juny de 2017

L'EF COM A RECURS PEDAGÒGIC.

Son moltes les raons que justifiquen les accions formatives de qualsevol àmbit, aquesta que te la motricitat com a nucli, s'ofereix a l'UJI aquest estiu.



ALGUNES RAONS...

Sovint veiem esportistes en formació reproduint models contraris als més elementals principis educatius que tots reconeixem i exigim a l’escola. També: famílies, entrenadors, mitjans de comunicació, institucions, etc. son responsables que l’esport en edat escolar tingui valors educatius com: la superació, el respecte, el treball col·lectiu, l’aprenentatge ...

Si això es considera infecció o epidèmia ? La vacuna pot venir de la formació dels professionals de la motricitat  especialment dedicats a infants i joves. Si tenen la millor formació, el màxim de recursos teòrics i pràctics  per fer allò que està acceptat (és saludable, és divertida, és socialitzadora, ... ) i per anar més enllà. Es a dir: sempre i en tot moment, les activitats han de ser en primer lloc educatives.

SI HO COMPARTIU O VOLEU APROFUNDIR US HI ESPEREM !!!!!



divendres, 16 de juny de 2017

Com vius l’activitat física ( esport o EF ) ?



D’ençà del curs passat els alumnes de 4rt d’ESO llegeixen el llibre els valors de l’esport, a l’enllaç següent ho exposava fa un any.


La lectura feta, possibilita / facilita que alguns alumnes voluntàriament responguin a la pregunta, i en reconeixement faig públiques algunes reflexions i fragments.

4rt ESO. J.F.

  •  “ Son classes diferents plenes d’esforç, força i paciència. Cada dia aprenem coses noves , però el més important, ho poses en pràctica”.  “En definitiva, opino que l’EF s’hauria de practicar més hores dins de l’institut, ja que molts dels alumnes no fan res fora d’aquí, per ganduls”. R.C. 
  • “ Sempre l’esport ha representat un estil lúdic per mi, i des de petita he passat per diferents esports molt variats”. “ Però d’una de  les formes que més gaudeixo de l’esport és quan el faig amb amics i companys, les rialles que es comparteixen, els moments de superació col·lectiva, la cooperació i els vincles forjats per l’esport”. E.S. 
  • “Per ser una assignatura que no és igual que les altres també aprenem molt de diferents formes que per a nosaltres és més fàcil que agafant un llibre i estudiant”. J.B. 
  • “ L’escalfament també m’agrada molt. Considero que tots els membres de la classe han de fer cas al company, per tal de valorar el seu comportament. Finalment, he de dir que per a mi, l’activitat física es pot definir com: alegria, esforç, dedicació i superació”. P.S.
Son menys dels que jo voldria, els que voluntàriament participen però la seva vivència de l’activitat física no em deixa indiferent i no hauria de deixar-hi a molta més gent, per això les publico.

Enguany ha estat un curs una mica especial per als alumnes de 4rt d’ESO, han estat amfitrions d’una trobada de rugbi ( ja n’he parlat ) i alguns han volgut valorar-la. Crec que és destacable el que manifesta, per a mi, per als companys i per als participants presents i futurs. Com que és una reflexió d'una vivència, concreta però vivència, crec que s'escau incloure-la.

4rt ESO. J.F.
NO DUBTEU QUE HO TINDRÉ EN COMPTE, TANT PER LA FEINA COM PEL QUE HI DIEU. AH, I SEGUIU AIXÍ OPINANT I CRITICANT SI CAL, DE FORMA CONSTRUCTIVA. GRÀCIES.